José Antonio Vázquez Taín és un jutge gallec que s'ha fet molt cèlebre per haver estat el magistrat encarregat de casos mediàtics de narcotraficants, parricidis o robatoris molt curiosos. Tan mediàtics que, al final, ell mateix ha esdevingut una estrella dels mitjans de comunicació. Ana Rosa l'ha tingut moltes vegades al seu programa com a expert i oracle absolut. I és clar, com que té molt de públic, al jutge li ha semblat molt convenient ficar cullerada en el conflicte Catalunya-Espanya i la sentència al Procés. Ningú l'ha demanat opinió, ni tampoc té cap relació amb el judici que es va celebrar al Suprem, però tant se val. El que diu va a missa. I el que no commogui, ha begut oli. "Lentejas", vaja. I com fa el jutge Taín 'les llenties'? Doncs amb un tros gegant d'espanyolisme militant, un mànec de catalanofòbia, tocs de prepotència i el seu secret: escupir sobre bascos, catalans i fins i tot, sobre els gallecs que reivindiquin el dret a decidir. Rico rico. I fonamentalista.
Taín ha tret un llibre al mercat, i l'ha de vendre. Sobre el Procés, és clar. Per això està fent una ronda d'entrevistas que deixa el "tiroteo yugoslavo" de Carlos Herrera en una xarada. Va fort, fortíssim. Primer, reivindica el paper dels tribunals per 'resoldre' a l'espanyola el conflicte. "En democracia lo menos importante son las urnas". D'acord. "El derecho a decidir es un concepto inventado, un eslogan para engañar a masas. Es lo más retrógrado y antidemocrático que hay." Seguim. "Va a haber muchísima confrontación social. Acabo de estar en Cataluña y se palpa por la calle". ¡Cáspita!. La sentència és tova, "les tenían que haber condenado por rebelión". Espera't, que encara trauran el VAR al Suprem. "Los condenados saldrán por la puerta de atrás. Hay que recordar que Cataluña tiene transferidas las competencias penitenciarias". Oracle, ja ho dèiem. Però falta la cirereta:"Han fomentado el odio. Catalanes y vascos se creen superiores". Han cantat bingo, senyores i senyors. Paraula de jutge. Imparcial, i tal.
Su señoría Taín: serà una eminència portant la toga, però com a propagandista (embolicat en una suposada moral superior) contra els sentiments nacionalistes de l'estat espanyol no té preu. I un matís important i revelador: que pontifica des del nacionalisme espanyol, 'invisible', radical i incontestable, tan present als aparells de l'estat. Els dolents són sempre els mateixos. No hay más preguntas...