Si 'Sálvame' ha estat un format de televisió revolucionari i que ha marcat una època, es diu i no passa res. De la mateixa manera que, al llarg dels seus 14 anys en antena, de rècords d'audiència i d'escenes inesborrables, deixa un munt de polèmiques, crítiques ferotges i més d'un cadàver a l'armari. És així. La cancel·lació del programa és el triomf d'aquests últims, la venjança final. Un grup heterogeni, des de Gerard Piqué a Antonio David passant per Karmele Marchante. La periodista de Tortosa va passar de formar part del xou fins que el propi xou la va devorar. Es va sentir maltractada i va plegar en dues ocasions: el 2011 i, definitivament, el 2016. Denunciava pressions i insults per ser independentista catalana i feminista, s'acarnissaven amb ella. 7 anys d'espera han tingut recompensa.
Marchante no ha estat pas callada durant tots aquests anys, ni molt menys. De fet acabava de publicar un llibre de memòries en el que, evidentment, feia referència a aquesta etapa laboral convulsa i agra. Abans els havia etzibat qualificatius com "cocainómano, ladrón de Hacienda, pocilga de basura, enano psicópata, grasiento, enfermos, estafadores". No està gens malament. Aquests rampells obeïen a una provocació: "Tengo prohibido a esa basura que hablen de mí. Si lo hacen, canto. Me largué sin despedirme, trabajar ahí era un estercolero. Drogas, maltrato, 'bullying'... Son canallas, mentirosos". Potser perquè s'ha despatxat a gust durant tant de temps ara que finalment veu el taüt passar tampoc fa salts d'alegria. De primeres. Després es deixa anar.
Karmele, 7 anys d'espera, arriba la venjança. Només salva uns pocs escollits
El diari 'El Mundo', encarregat de filtrar la fi del programa de Jorge Javier Vázquez i l'entronització de la seva rival Ana Rosa Quintana, ha aprofitat l'avinentesa per rescatar les memòries de la Karmele, "No me callo", d'Edicions B. I clar, no han perdut l'oportunitat perquè passés comptes pendents amb l'espai de 'La Fábrica de la Tele'. Evidentment no amb tots, perquè darrera del programa hi ha moltes persones que senzillament es guanyen la vida allà com a qualsevol d'altra feina. Per ells, "ni me alegro ni me dejo de alegrar. Tengo relación con la redacción y los puestos de trabajo me importan. Pero los directores, el plató y el cabeza de plató sí que me alegro. ¡Que se fastidien!" Marchante agafant embranzida. Allà va.
Marchante sense pietat, "mafia rosa que compra bebés"
La Karmele ataca pel flanc del feminisme: 'Sálvame' ha intentant abanderar la defensa dels drets de les dones, amb l'explotació del cas Rocío Carrasco com a gran exponent. Una postura, però, que topa amb la memòria de l'espectador que és privilegiada, com l'hemeroteca, l'arxiu i les xarxes socials. De situacions vexatòries contra les dones hem vist unes quantes al temple del feminisme. Ella, per exemple, se sent una víctima de cap a peus, i no ho amaga. "La misogínia en 'Sálvame' es incurable. Son gente nefasta, letal e inculta que solo sabe de bronca, insultar, chillar. Una mafia rosa que compra bebés y maltratadores de manual". Sense pietat, fins a l'últim alè.
El dol d'uns, la joia d'altres. La vida.