'Sálvame' viu l'enèsima guerra civil. Col·laboradors enfrontats a mort, insults, deutes, amistats trencades, abandonaments i fins i tot trucades a la policia. Un clàssic del programa, però revisitat. Feia temps que la batussa no arribava a aquest nivell de violència verbal. Però tot té una explicació: que Kiko Hernández havia estat un bon temps fora del programa, suposadament cabrejat amb la direcció perquè ja no és un intocable i la seva vida privada s'aireja de la mateixa manera que esbudellen la dels altres. Que si té un nòvio, que si el fotografien amb les filles... el seu nivell de fúria ha anat creixent, gota a gota, fins que els dics de contenció han col·lapsat. Tot arran d'un 'Deluxe' en el que va destapar que la seva amiga i tertuliana històrica de la cadena, Belén Rodríguez, li havia prestat 100.000€. Una revelació explosiva.
El programa de Jorge Javier Vázquez ha olorat la sang i s'ha posicionat. La cacera de la Belén és l'esport favorit a Telecinco. L'acusen d'anar esbombant la intimitat pels passadissos de la cadena, que si és una manipuladora, que si havia filtrat el famós càncer de pàncrees del col·laborador... tot coses lletges, tenint en compte que eren inseparables des de feia 20 anys. L'assetjament ha donat els seus fruits: Belén jurava que no tornarà mai més a trepitjar aquest plató ni a parlar amb el seu ja ex amic. La resposta, en dos fases: primer l'espai, sempre tan conciliador, enviava un equip al domicili de la comunicadora. Aquesta trucava a la policia municipal, i una patrulla es presentava allà. Tot televisat, és clar. Era només l'aperitiu d'una de les escenes més nauseabundes dels últims temps, amb Hernández embogit, violent i practicant el maltracte amb impunitat. El mateix que justificava els seus comportaments masclistes a 'Crónicas Marcianas' perquè Xavier Sardà li pagava més per fer-ho, però que jura que no és així. Va a ser que no.
L'endemà de l'espectacle policial la Belén enviava un missatge per a Kiko a través de María Patiño. La periodista el llegia i posava el plató cap per avall: "Puedes decir con toda la libertad del mundo que no volveré a mirar a Kiko Hernández a la cara nunca más en mi vida". La còlera del madrileny es desfermava. Començava més o menys suau, tractant-se d'en Kiko: "No hace falta que me mires a los ojos ni habrá un encuentro en televisión, lo pondré por contrato, no volver a verte, pero te estás quedando muy sola. Estás haciendo el ridículo, porque ayer llamaste a la policía para que te protegiera de los periodistas y hoy hablas con el programa que ayer te agredía. Estás como pollo sin cabeza. Si este era el final que tú querías, es el final que tienes... Pensé que podríamos reírnos de esto algún día, pero así ya no". Començava el foc. Les flames. L'odi.
El pitjor Kiko creuava totes les línies vermelles després que la Belén tornés a enviar un missatge al programa. Missatge que no van reproduir, però que sí van deixar que Hernández el llegís. Amenaces, insults greus, de tot: "Te vas a cagar. Tienes un retraso. Ahora sí que vas a tener que llamar a la policía, no, a los GEOS. ¡Gilipollas! ¡Imbécil!". Deia totes aquestes barbaritats mirant a càmera amb cara malvada, per després aixecar-se de la cadira i abandonar el seu lloc a la taula cridant. Un desgavell que ningú va aturar. De vergonya aliena.
Aquest és en Kiko Hernández, el real. Ja pot demanar disculpes dient que no eren les maneres correctes, que no cola. Sabem de quin peu calça.