Hi ha un digital de biaix espanyolista que s'està reforçant amb les deixalles d'un partit polític que agonitza: sí, parlem de Ciutadans. Una formació que ja no la coneix ni la mare que la va parir, o millor dit: els pares que la van engendrar. Ha canviat tant que ni Albert Rivera és al comandament de la nau (va sortir per cames després d'ensorrar-lo), Inés Arrimadas ha deixat la presidència i fins i tot han canviat el logo: del taronja naranjito al verd guàrdia civil. Bé, en aquest últim punt potser que no hi ha tanta diferència. El que no s'altera és el missatge anticatalà i antiindepe, això no és negociable. Un valor molt llaminer per a The Objective, el mitjà que va arreplegant les seves figures caigudes: ha fitxat Rivera com a columnista, així com Sonia Sierra, ex diputada al Parlament de Catalunya i odiadora full-time de la catalanitat.
Explicar aquest context és necessari per entendre l'entrevista que han dedicat a un personatge televisiu molt famós: Kiko Matamoros. El col·laborador de 'Sálvame' i ex representant ha accedit a sotmetre's a un tercer grau amb una finalitat molt descarada: disparar tota l'artilleria contra l'enemic. Que qui és l'enemic? Bé, n'hi ha de diversos, però fent una lectura en clau espanyolista les opcions es redueixen abruptament. O Pedro Sánchez, o Pablo Iglesias, o els independentistes catalans. Tampoc demanin molta cosa més a la parròquia, sempre toquen la mateixa cançó i entonen la mateixa lletra. Però el cas d'en Kiko és particular. Sí, perquè té un passat del que ara renega: "Me corto antes una mano que..."
Matamoros destrossa l'esquerra espanyola i diu "golpistas" als independentistes catalans
"Me corto antes una mano que votar al PSOE" és la frase completa. Matamoros sempre els ha votat: la seva targeta de presentació, en termes polítics i electorals, ha estat tradicionalment aquesta: "Hombre liberal que votaba al PSOE". Això, però, és història. Ara és un home nou, per fora (tot i que s'empipi molt quan algú gosa dir-ho) i per dins. Té les seves raons per abjurar del seu credo anterior, clar. "Sánchez justifica cualquier cosa para mantener el poder en La Moncloa", és el resum. Recorda molt a Ayuso i companyia, no és gaire original. La cosa puja de to quan defineix als seus antics companys de vot: "Sigo siendo liberal, pero no soy idiota". I fa referència a personatges com Joaquín Sabina o Fernando Savater. El punt de citar l'intel·lectual favorit dels ciudadaners irritarà Jorge Javier Vázquez, recorda aquella frase de "5.000.000 de tontos": els van confiar en Podem. Menysté l'esquerra espanyola, vaja: "Sus votantes o tienen intereses o no saben por dónde les da el aire", conclou. Bé, encara deixa una última perleta, subratllant la seva fòbia a l'independentisme català: "¿Por qué cojones indultamos a delincuentes condenados? Que estén en la calle unos golpistas... no me da la vida para entender esto".
La cleca de Matamoros a Felip VI, Elena i Cristina: "Fiesteros"
La conversa, si tenen molt d'interès, toca d'altres aspectes de la personalitat d'en Kiko. La nit, la gresca, el mundillo... I ens deixa un apunt que resulta curiós, quan li demanen si en les seves infinites sortides nocturnes s'ha creuat o ha tingut contacte amb els prínceps de la farra espanyola: Froilán i Victoria Federica. Pura mel: "Me los he encontrado de noche, aunque no he hablado con ellos. Me parecieron gente normal. Lo que pasa es que no se habla de cuando su madre era joven, o cuando Felipe era joven, o su hermana Cristina, que era muy fiestera. Se movía mucho por Madrid, iba a Pachá. Han tocado la noche". La disbauxa va en l'ADN dels Borbons. Pipe i Vic només reprodueixen les conductes dels seus pares i tiets. Boom.
Matamoros és incombustible, com la seva mala llet.