Kiko Matamoros té 67 anys i molt de temps lliure. La fi de 'Sálvame' va suposar una aturada rellevant en la seva agitada vida professional; malgrat participar a 'Sálvese quien pueda' de Netflix i de fer entrevistes promocionals, no ha tornat a ocupar una cadira en cap plató de televisió. Es dedica al dolce far niente, més enllà d'acompanyar la seva senyora, viatjar i fer-se uns arreglillos. Ai, els retocs estètics i Matamoros, això sí que és una història d'amor. Un matrimoni indestructible amb una única finalitat: vèncer les agulles del rellotge, aturar el temps i fins i tot retrocedir-ne. Viatjar al passat. Està aconseguint la meta? Bé, hom diria que sí. D'aquella manera, però sí.
Matamoros ha experimentat una transformació física extraordinària des que el coneixem per televisió, ja fa unes quantes dècades. La lluita ha estat titànica. Lluita, sí, perquè una cosa és allò de "quiero verme bien" a una voràgine de tractaments, d'operacions, de retocs, punxades i similars, deixant com a resultat visible autèntiques destrosses que, amb el temps, es van anar posant al seu lloc. Un lloc nou, clar, perquè hi ha coses a la cara d'en Kiko que no estan en la seva posició original. Ni tan sols natural, vaja. És el que passa quan estires, cuses i planxes sense parar. No queda igual. Més jove? Potser sí. Però raro, raro, raro. Res a veure amb l'original. L'operat, clar.
I com n'era aquell Kiko immaculat, amb 19 anys, per exemple? Doncs un altre senyor. Té una retirada, clar, però no és ell. Sort que té que l'estadi Santiago Bernabéu instal·lés accessos automàtics i no hi hagi un senyor comprovant els carnets d'abonats: no el deixarien passar. Ho diem perquè Matamoros, madridista irredempt, exagerat i amb aires de hooligan merengón, ha ensenyat el seu carnet de soci a xarxes socials, datat el 1975. És el soci 36.756, acaba de celebrar el 49 aniversari. Mig segle. La foto és espaterrant, amb cabells, borrissol, pentinat de bon nen i les coses al seu lloc. Una persona molt més real que l'actual Matamoros. Com que hem volgut ensenyar-la amb detall i les resolucions informàtiques són les són, ens hem permès la llicència de, fins i tot, passar la foto de carnet per una eina d'IA. Un festival de la tecnologia.
En Kiko publicava el document fent promoció d'una entrevista en una revista, on es desferma com a seguidor blanc: "El Madrid es algo más que un equipo de fútbol. Es la única evidencia de la existencia de Dios. Me emociona porque yo también iba de niño. Había una entrada para menores de catorce años y militares sin graduación, en el tercer anfiteatro, arriba del todo, y la gracia consistía en que nos íbamos colando y al final acabábamos en tribuna. Gracias a Dios, los equipos se pueden elegir". També escull ser un anticuler groller (per no parlar d'altres aspectes de la catalanitat), però d'això, ni ase ni bèstia. Que li vagi de gust.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!