Quan el passat 23 de juny ens acomiadàvem d'un format mitiquíssimo de la televisió, costava entreveure els seus protagonistes trobant feina en un lloc alternatiu. Se'ns entengui, perquè no en remetem a un programa qualsevol. Sálvame, per a gust o disgust dels espectadors, sempre es va erigir en una cosa que no necessàriament havia de ser compresa. De consum ràpid. Fast TV, de fast food, ho va delimitar alguna vegada Jorge Javier Vázquez. Tan incomprès que es feia complex imaginar aquells tertulians que tafanejaven berenant en els estudis de Mediaset en un hàbitat diferent.
Així acabaria sent, tanmateix. Mentre que alguns ja han trobat el seu buit en la competència, com Gema López i Laura Fa al renovat cor de Espejo público. Terelu Campos s'ha passat al Mañaner@s de TVE i l'única que persisteix a Telecinco és María Patiño, que continua presentant Socialité fins a pròxim avís. En cap cas no se n'han anat a l'atur la resta de cares conegudes de la sobretaula que ara ocupa Sandra Barneda i el seu Así es la vida. Aquestes últimes han estat només dues de les vuit peces —la resta són Belén Esteban, Kiko Hernández, Kiko Matamoros, Chelo García-Cortés, Lydia Lozano i Víctor Sandoval— del puzle que ha estat Sálvese quien pueda, el renéixer de l'espai a Netflix en una versió 'reality' i amb un escenari envejable: les Amèriques.
Un viatge per Miami i altres llocs de somni que ja està disponible per a consum en el gegant del 'streaming' i que ha permès conèixer els col·laboradors més enllà de les parets d'un plató. Això a més d'una etapa de promoció que ja ha deixat infinitud de moments surrealistes per al record. Allunyats de les produccions lineals i convencionals, han tingut el plaer de passar per productes tan contemporanis com els pòdcasts de La pija y la quinqui i Reyes del palique. L'última de les seves parades: La resistencia a Movistar+. Els elegits per visitar David Broncano eren la princesa del pueblo —reincident, ja que era la seva tercera vegada— i el marit de Marta López Álamo.
Dues potes que no sostindrien qualsevol taula, això segur. Una trobada carregada de retrets entelats pel bon rotllo i l'afecte, i això que en el passat no se suportaven massa. En qualsevol cas, un tema delicat feia saltar les alarmes de Esteban mentre Kiko es posava a malparlar sense miraments. Concretament, el seu abrupte acomiadament de la cadena amiga. "Nos echaron", deixava clar el germà de Coto, mentre que l'empresària de gaspatxos es posava les mans al cap, li manava callar —amb les seves inconfusibles ganyotes— i li advertia que fos amb compte per evitar ficar-se en embolics. Sorprèn sent ella tan llenguallarga. Incomoditat relativa. Sorpresa liquidada quan fins i tot la de Paracuellos no podia reprimir les ganes d'admetre que "nos estuvieron jodiendo durante dos meses".
La part bona és que ja no han de retre comptes amb la cadena. La dolenta és cap. Carta de llibertat.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!