Aquest és el rostre de Kilian Sebrià tot just després d'acomiadar-se dels seus oients a Catalunya Ràdio. El punt final a 21 anys en antena, sempre lligat a la informació i a la franja nocturna de la ràdio pública del país. "He estat molt feliç. Us trobaré a faltar", han estat les paraules escollides per segellar la fi d'una era. Ras, curt i molt emocionant. Tant que la seva expressió s'ha vist afectada després de retirar-se del micròfon, treure's els auriculars, acomodar el cos a la cadira i contenir un sospir etern. Tots els músculs facials contrets amb la vida passant per davant dels seus ulls, mentre començava una sentida ovació de tots els que compartien estudi amb el presentador d'Igualada. Només en aquell moment reacciona, saluda amb la mà i els correspon amb petons a l'aire. Preciós i trist alhora.
Trist perquè la sortida d'en Kilian no ha estat la millor manera de tancar la seva carrera de cara al públic. Potser no hi ha una forma correcta, justa i al gust de tothom, però Sebrià mereixia un altre tractament. És això el que opinen moltíssim dels seus fidels, contraris a la mesura. Els moviments a Catalunya Ràdio estan ocupant molts titulars aquests dies, hi ha canvis constants. El de Ricard Ustrell agafant 'El Matí...' i apartant Laura Rosel ha estat la bomba de la setmana. Abans havia estat la d'en Kilian, un veterà de reputació contrastadíssima.
El gest final de Kilian Sebrià per tancar la seva etapa a Catalunya Ràdio
La seqüència compartida pel programa que deixa en Kilian no només reflecteix el comiat del periodista de l'antena, també el que ha fet en petit comitè. El seu equip ha vist com feia un gest molt simbòlic i meticulós. S'aixecava del seient, agafava el micròfon i el separava del seu suport per procedir a despullar-lo. Literalment. Treia l'escuma amb el logo corporatiu de la casa, aixecava l'aparell com un trofeu de guerra i, quan tothom pensava que se l'enduia a casa (com la xarxa de les porteries o les cistelles d'un equip que es proclama campió), el deixa triomfal sobre la taula i fica el cobertor groc a la seva butxaca. El seu últim record, un tresor íntim. L'escena és molt bonica.
Les xarxes s'acomiaden del periodista, una referència durant dues dècades
La reacció de la xarxa no podia més que confirmar una evidència: en Kilian s'ha fet estimar. Amics, companys, polítics, oients; tothom li dedica paraules d'homenatge, reconeixement i afecte. La millor medecina per combatre la tristesa d'una sortida no desitjada, però inevitable. Els temps canvien, els nous directius fan la seva aposta. Hi ha sacrificis, molts que no agraden. Li ha tocat a ell però se'n va per la porta gran.
Gràcies per totes les hores enganxats a la ràdio. Gràcies per tant, Kilian Sebrià.