La visita de Joan Carles a Espanya és història. Amb minúscules, volem dir. Història passada. L'emèrit ja ha tornat a Abu Dhabi, on ha fixat la seva residència oficial per no pagar impostos, as usual. I també per si, en algun moment, hi ha algun nou escàndol econòmic que podria amargar-li els seus darrers anys de vida. Un que evidentment no sigui investigat pels fiscals espanyols, perquè aquí té butlla: la inviolabilitat. Amb el Borbó un altre cop als Emirats passarem setmanes paint el xou infame que ha protagonitzat durant el llarg cap de setmana a Sanxenxo. I quan menys t'ho esperis, pam, ja el tornarem a tenir aquí fent de les seves.
Bé, no serem pas tan desagraïts amb Joan Carles. Hem de reconèixer que hem gaudit força amb el seu periple. Feia vergonya i deixava la imatge del país tremolant, però tenia els seus moments divertits i ridículs. Va, vinga, ho direm: també és Història. Un fet que recordarem durant molt de temps i que formarà part de la llegenda, la que sigui, de la Casa Reial espanyola. Revistes, diaris, xarxes socials i programes de televisió han seguit amb molt d'interès els passos del senyor. Sovint amb interès promonàrquic i devoció joancarlista, però també alguns amb esperit crític... i fins i tot, amb tota la conya del món. A la llista trobàvem a faltar un. El més esbojarrat i irreverent: 'La Resistencia' de David Broncano i companyia.
Broncano és destraler quan vol, sí, però al seu equip deu-n'hi-do. Entre tots reparteixen els mastegots amb una gràcia, una mala llet i una profunditat que fan mal, molt de mal. No és humor blanc, innocu, tovet. Sense passar-se de la ratlla, sí, però la rebolcada és de primera. Joan Carles ha estat la seva darrera víctima, imitant la fotografia més impertinent i lamentable de la seva excursió. Un desafiament en tota regla just el dia abans de veure's amb la família i mentre els periodistes li demanaven precisament per aquell rencontre a Zarzuela: l'emèrit tacat per la corrupció fent el signe de la victòria, dient-nos "he guanyat, us foteu", mentre feia una ganyota de Campechano, és clar.
Doncs bé, Jorge Ponce ha provocat un sisme amb les rialles dels espectadors que han vist el darrer programa de Movistar+, replicant aquesta imatge. La posada en escena, genial: ningú s'esperava el gag. Va arribar a plató arrossegant la porta d'un cotxe. Broncano, com tothom, flipava. Aquest objecte tan voluminós era part imprescindible de l'escenari del numeret, tot i que potser havia passat desapercebut. Però quan ha tret una gorra vermella de la butxaca, ha aixecat els dos dits de la mà i ha emulat el somriure del Borbó, tot quadrava. Èpic. La xarxa, rendida.
Segurament Joan Carles ha vençut i pot continuar amb la seva vida de ric i poderós sense donar explicacions ni pagar per les seves malifetes. Però veure'l marxar és la nostra gran victòria. De moment.