El ridícul ha estat sideral. Una de les CARBASSES amb majúscules més descomunals que es recorden els darrers anys. Probablement, la galeta amb la mà oberta a Florentino Pérez més gran que mai li han fet. Su Florentineza, Tito Floren, el totpoderós president del Reial Madrid s'ha quedat amb les orelles tremolant del bolet que li ha dedicat Kylian Mbappé renunciant als cants de sirena del Bernabéu i quedant-se fins el 2025 al PSG.
I no cal dir tots els voceros, seguidistes, llepes i mitjans que fan d'altaveu del president blanc i que pregonen orgullosos tot el que els hi diu Déu nostru senyor sense qüestionar-ho el més mínim. La cara de tots ells amb el NO del jugador francès els ha deixat a tots, no ja descol·locats, sinó directament, indignats. ¿Cómo es posible que haya renunciado al club más grande del mundo?, es pregunten ells. El que abans eren Tic, tac, tic, tac, Fijaos en su mirada al pisar el césped del Bernabéu, Llega el mejor jugador del mundo i bla, bla, bla, ara s'ha convertit en demonitzar Mbappé i posar-lo a l'altura del betum. D'exemples n'hi ha a patades, especialment a El Chiringuito, els més assenyalats:
Afortunadament pels espectadors, hi ha d'altres tertúlies esportives on des de fa mesos es venia dient que Kylian Mbappé es quedaria al PSG. A Rondeando de 8TV, François Gallardo porta setmanes sent el Gary Cooper de Solo ante el peligro i dient convençut que el jugador passaria de vestir de blanc i continuaria al conjunt francès. Una certesa que el va fer mereixedor de ser mantejat amb tots els honors, "no hay ninguna posibilidad ni opción de que Mbappé juegue la próxima temporada en el Real Madrid. Fin boom. Y si no, desmiéntemelo":
Des que Mbappé va deixar el madridisme per terra, plorant, descompuesto y sin novia, tothom hi ha dit la seva. Però faltava saber l'opinió del màxim representant del barcelonisme, el seu president, Joan Laporta. Que el Madrid i el Barça són vasos comunicants és una certesa. Que tot el que afecta els uns probablement provoqui un somriure en els altres, també. Però tractant-se d'algú com Laporta, que sempre les deixa anar amb finezza i que la seva sornegueria surt a la llum a la mínima que l'estiren de la llengua una mica, era molt esperada la seva reacció sobre el cas Mbappé.
Aquest dimarts va tenir lloc a Barcelona la Festa de l'Esport Català per homenatjar i premiar els millors esportistes i equips de l'esport català del darrer any. Evidentment, en la gala hi va ser present el president blaugrana, que va rebre orgullós el premi al Millor Equip de l'Any pel Barça femení i els èxits esportius i socials que han aconseguit les Alexia Putellas, Aitana Bonmatí i companyia. Quan va arribar a l'acte, els periodistes li van preguntar pel nom de les darreres 72 hores (dels darrers 365 dies, fins i tot, en la premsa de Madrid). El company de Deportes Cuatro, David Bernabéu, li pregunta al Jan si "¿Se sintió aliviado por el tema de que Mbappé se quede en el PSG?". La seva resposta, sublim, de les millors que ha fet com a president: cantar uns versos de Joan Manuel Serrat:
"Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio", segueix la cançó. I la veritat és que Mbappé s'ha pixat a la cara del Madrid. Es tracta d'un vers de 'Sinceramente tuyo' del noi del Poble Sec, publicat el 1983 en el seu mític disc 'Cada loco con su tema'.... Geni Laporta amb aquesta referència. Serrat, culé de socarrel, segur que ha celebrat sentir el president del Barça. Igual com els culers. I ja que parlem de Serrat, segur que molts, quan vam sentir Mbappé dir que es quedava i que "Ici c'est París", vam pensar que aquestes, eren unes "Paraules d'amor senzilles i tendres. La vaig perdre i mai més he tornat a trobar-la"... Com Florentino ha perdut Mbappé.