Els policies espanyols van prendre les rodalies del Congrés dels Diputats amb la cara tapada, cremant pólvora, amenaçant amb "guerra", i fins i tot insultant i assetjant diputats davant de la passivitat dels seus companys i agents antiavalots. És el que li va passar, per exemple, a Laura Borràs, portaveu de Junts per Catalunya a Madrid. L'exconsellera va viure una situació perillosa, inaudita i vergonyant. Afirmar que el sindicat d'agents espanyols són una facció ultra (armada, entrenada i pagada amb els impostos de tots els ciutadans) ja no és un desgavell. Tots ho hem vist, tot i que alguns amb una mirada molt particular, explicant una pel·lícula diferent. Que ho facin cadenes privades no sorprèn. Que qui distorsioni la realitat sigui la pública TVE és per fotre el camp sense mirar enrere. "Jusapol defiende la equiparación frente al Congreso". Sí, i tant. Però oblideu una part important de la història, oi?.
La peça dedicada per l'informatiu de Carlos Franganillo és la pura definició de biaix. 2 minuts de fantasia periodística, en els que la creuada de cables dels policies sembla una tarda en un parc infantil. Cap menció a la persecució d'exaltats a diputats independentistes o d'esquerres. Si arriba a passar a Catalunya, ja tenim fragates a port i tancs desfilant per la Diagonal, rotllo old school. Però no. Són els seus exaltats, i a més a més, uns de molt concrets. Hereus de gent com Tejero, Galindo, Pérez de los Cobos i tants d'altres. Ara bé, ni tan sols així aconseguiran acoquinar gent valenta com la Borràs, que li etziba una nova cleca humiliant als serveis informatius del Pirulí: "se os olvida que hoy estos mismos policías manifestantes nos han intimidado, asediado, insultado y amenazado. Por lo demás todo bien". A dormir calentets.
Policies JUSAPOL Congrés RTVE
Laura Borràs Europa Press
RTVE.es
Aquests eren els informatius del canvi? Doncs quin canvi. Ni amb l'1-O es van atrevir a tant. Això és l'Espanya de 2020.