Laura Escanes és la gran protagonista del panorama audiovisual català. TV3 ha quedat enganxada amb la influencer i ja li ha entregat les claus de la casa: un programa molt vist i simbòlic com les campanades de Cap d'Any. La seva irrupció està sent meteòrica: el seu debut com a presentadora amb 'La Travessa' acaba d'estrenar-se a la nova plataforma 3cat. No tenia experiència prèvia en la matèria, més enllà de protagonitzar vídeos a les xarxes socials, algunes entrevistes a televisió per la seva condició de famosa, i bé, important: moltes hores entre bastidors de Risto Mejide, el seu marit durant els darrers anys, veient com treballava, prenent apunts i agafant idees. El màster se'l va fer. Però ara que camina sola i molt soltera, havia d'enfrontar-se a la pràctica. I aleshores li posaven un reality d'aventures davant els nassos. Com per dir que no.
Després de la filtració i posterior confirmació de la bomba de les campanades, el programa 'Col·lapse' de Ricard Ustrell a TV3 ha entrevistat a la nova estrella de la Corpo, obtenint les seves primeres reflexions en exclusiva. D'ella i de qui farà de company, mestre i guia: Miki Núñez. L'extriunfito de Terrassa té certa similitud amb Escanes, tots dos venen d'un món extern al purament televisiu. Això sí, el cantant s'ha consolidat amb resultats fantàstics. Dues temporades d''Eufòria', unes campanades... En Miki triomfa. I la Laura vol emular-lo, clar. Així ha estat la seva conversa:
Tanmateix, Escanes no és somriure amb cames. Treballar a la Televisió de Catalunya està sent un procés incòmode per a ella. El seu personatge l'ha allunyat de bona part del públic tradicional que sintonitza TV3. Hi temes de fons, lingüístics, polítics, culturals i intel·lectuals. És una estrella del seu sector i això té un preu a pagar. No tothom t'estimarà, i molts aprofitaran per criticar-te... i fins i tot posar-te a parir. Des del moment que es va anunciar que entrava a TV3, van començar els pals. I no l'han abandonada en tot aquest periple, també amb l'estrena de 'La Travessa' i la futura cita del 31 de desembre. Ella, sensible per naturalesa, i que més d'una vegada ha manifestat que s'havia enfonsat anímicament, va acabar pagant la pressió durant el rodatge. Van ser jornades difícils per a tothom. Ara explica la seva versió.
“Què tal això de fer de presentadora?”, li demanava Ustrell. Dos esbufecs després, arranca: “M'ha costat, ho vaig patir. Tot l'equip ho saben, les primeres setmanes van ser complicades. Soc una persona que em culpo molt, em veig tots els defectes possibles”. En Ricard: “Perfeccionista”. La Laura: “No sé si perfeccionista. M'afecta molt el que digui la gent, encara que vagi de que no, m'afecta molt. Estava amb la pressió de voler-ho fer bé, però a sobre, rebre tants comentaris de 'aquesta nena què fa aquí?” La seva expressió canvia, li fereix. La síndrome de l'impostor. Va acabar plorant desconsolada durant dies, en plena gravació: “Cada vegada que feia un text, em girava i em posava a plorar. Venia el director i em deia 'Laura, que tú puedes, que tu pots', que hem confiat en tu'. I jo, ja, però és que no puc!” Doncs sí que ha pogut. Si més no, té una nova oportunitat. Altres no gaudeixen de la mateixa sort.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!