Laura Fa (Badalona, 1974) és coneguda de sobres entre els que segueixen el món televisiu i, sobretot, el del cor a Catalunya. Després d’anys com una de les cares més famoses de l’Arucitys –on encara col·labora– pot afirmar ser l’única periodista que treballa alhora a llocs tan diversos com Els Matins de TV3 i Sálvame, on va arribar fa poc com a fitxatge estel·lar, gràcies als vots de l'audiència. De la CCMA a Mediaset, passant pel Grup Godó, també treu el cap en programes com el Fricandó matiner o Cazamariposas. Ens reunim amb ella a l’Abba Sants Hotel de Barcelona després d’un dia complet de feina. Ens diu que està “molt cansada”, però que encara té lloc per xerrar molt.

Vols saber què pensa Laura Fa sobre polítics, companys de feina i altres personatges coneguts? Entra aquí

Com es presentaria Laura Fa a algú que no la conegués?

Sóc una periodista a qui li agrada enfocar la seva feina d’una manera divertida, àgil, traient transcendència a les coses... Intento transmetre bon rotllo. Tot i que he anat a parar a un lloc [Sálvame] on no n'hi ha gaire... [riu].

Recomanaria a un jove estudiar Periodisme?

Doncs a algú molt proper no sé si li recomanaria de fer Periodisme, la veritat. És molt complicat trobar bones sortides... Depens tant de la sort que no sé si és més el que tu vals o les oportunitats que et vulguin donar.

Quan deia als professors que volia dedicar-me al cor, al·lucinaven

Sempre s’ha volgut dedicar al cor?

Com molts altres periodistes, jo vaig començar volent ser corresponsal de guerra. Però ja a la carrera vaig virar cap al cor. Era l’única de la facultat que volia fer premsa rosa: tothom sempre vol fer coses supertranscendents i profundes. Quan els professors sentien que volia dedicar-me a això, al·lucinaven.

Hi havia rebuig cap a la premsa rosa a la facultat?

No tenia cap retorn positiu per voler fer cor, ni dels professors, ni del meu grup d’amics. Ni tan sols tenia cap lloc per fer pràctiques. Dedicar-se al cor era fer periodisme menor, i al final fas molt més: has d’investigar i estar al carrer molt més que altres periodistes. Però això ells no ho veuen.

Després de tot, somni acomplert?

Sí. De fet, ja el vaig complir quan vaig arribar a l’Arucitys. Pels que ens dediquem al cor a Catalunya, la nostra fita és treballar a l’Arucitys. Hi havia molta gent que ho volia, i poques cadires, així que quan em van donar l’oportunitat vaig pensar “ja em puc morir”.

Dedicar-se al cor era fer periodisme menor, i al final fas molt més

S’imagina presentant un programa?

No serviria. Crec que hi ha molts papers en un programa, i de la mateixa manera que és molt important ser un primer, també ho és ser un segon o tercer. Mai no ha estat el meu somni presentar un programa... Però sí unes campanades [riu]. Ja les faré algun dia...

Què canvia de treballar a Barcelona o a Madrid?

La diferència és sobretot de format. A Catalunya es fan una tele i un cor molt més amables, més destinats a entretenir pensant en l’humor. A Madrid els programes són més agressius, més intensos. A la mínima notícia que hi ha, sembla que s’acabi el món. Aquí usem un to més divertit. Com l’última, la del Kiko Rivera, que a Madrid en fan un drama perquè li va llançar caramels a Melcior a la cavalcada, i aquí ens en riem.

A Madrid, a la mínima notícia, sembla que s'acabi el món

A Catalunya hi ha més estigmes contra el cor que a Madrid?

Sí, i tant! El proper que em torni a dir que només llegeix revistes del cor quan va a la perruqueria, me’l carrego [riu]. Això no es pot dir: és una frase antiga i poc original. Tothom llegeix en algun moment premsa rosa. A més, a Catalunya passen notícies que s’haurien de poder explicar. Quan siguem independents, necessitarem una premsa del cor catalana. Haurem de parlar dels famosos d’aquí, no? Però, esclar, no sé si ells estan preparats...

Hi ha molta dependència de l’star-system espanyol.

Sí, és que a Catalunya protegim molt els personatges. També és cert que el nivell de faràndula de Madrid o Sevilla aquí s'està perdent molt. No hi ha tant de xou. Hi ha menys notícies, i costen més d’explicar. Primer, perquè només ens interessen a nosaltres. Per exemple, com explica l’Enric Bayón [també periodista del cor], quan portes a una revista la parella Àlex Corretja-Martina Klein et diuen que no els volen perquè són massa catalans. Això no passa amb Carlos Moyá i Carolina Cerezuela, ells són portada. Amb els catalans costa més, estan massa protegits. Jo crec que això ho hauríem d’anar canviant.

Qui em torni a dir que només llegeix revistes del cor a la perruqueria, me’l carrego

Per fer cor de debò, s’ha de passar necessàriament per Madrid?

No, jo fa molts anys que faig cor de veritat des de Barcelona. Aquí venen estrelles mundials a fer concerts, a presentar pel·lícules... Leonardo DiCaprio passejant pel Park Güell és una imatge molt forta. El cor és molt més que els famosos que s'enganyen.

De totes maneres, aquí es va fer un programa d’aquest estil, el Trencadís, de 8tv, i no va funcionar.

No el vaig poder seguir gaire, però jo crec que la barreja d’alguns personatges no va acabar de quadrar en aquest format. I tot i això, Trencadís defensava dignament una franja complicada.

Quan siguem independents, necessitarem una premsa del cor catalana, no?

A la televisió pública li toca fer cor?

Sí, esclar. TV3 podria fer programes de cor. Tant la pública com la privada n’han de fer. Tot depèn del format.

Quan es treballa a Madrid, l’independentisme es guarda a la motxilla?

Jo no me n’amago, que sóc independentista. Ho he dit a l’Arucitys molts cops. No m’ho han preguntat a Madrid, però quan ho facin ja els hi diré. Preferiria que de moment no ho sabessin gaire, perquè no em compliquessin més la vida... [riu]. No crec que els faci gaire gràcia. Això sí, el primer que vaig fer en arribar a Sálvame va ser ballar una sardana, i amb la Paz Padilla ens diem coses en català. Ells ja saben que jo duc una mica la bandera catalana. No crec que a un programa del cor hàgim de parlar d’aquestes històries...

A Sálvame s’ho prenen tot com un atac

Karmele Marchante en va sortir escaldada, amb aquest tema...

A mi també ja m’han arribat retrets des de les xarxes! Fins i tot de gent d’aquí. M’escriuen: “Tan independentista que ets, i te’n vas a Madrid a guanyar diners”. No entenen res, perquè una cosa no té a veure amb l’altra. Si pogués anar a un país diferent d'Espanya a treballar, potser també hi aniria.

Llavors no hi veu cap contradicció.

Cap ni una. Tampoc no he dit quina religió practico, perquè Espanya és un país catòlic, no?, i si jo fos budista, què? No hem de barrejar les coses. No crec que li importi gaire a Isabel Pantoja que jo sigui independentista, més que per deixar-me anar algun atac, esclar. I, òbviament, jo no canviaré d'opinió treballi on treballi.

Els que em diuen: “Tan independentista que ets, i te’n vas a Madrid a guanyar diners”, no entenen res

Però la monarquia dona moltes notícies al cor...

Sóc independentista, però també voldria que hi hagués monarquia. Com en el passat, que els reis ho eren de diversos països. Podríem tenir Felip VI d’Espanya i Felip I de Catalunya [riu]. Però de debò, per la premsa del cor, tenir monarquia ens va molt bé. Un Felip I de Catalunya, amb Letícia, ens aniria perfecte. Aquesta és la meva Catalunya independent... I no ho dic de broma.

Parlem sobre Sálvame, ara que acaba de fitxar per ells... L’enrenou que ha creat era premeditat, oi? [Va parlar sobre algun company del programa en altres mitjans]

Prometo que no havia premeditat res. Jo només vaig explicar que alguns companys berenen separats dels altres, entre els quals, la presentadora, i com que ells ho tenen tan assumit, pensava que no passava res per dir-ho. I m’han muntat un pollastre per això... S’ho prenen tot com un atac.

Pateixo a Sálvame quan jo sóc part del conflicte

És cert que Paz Padilla [l’actual presentadora] és odiada per tothom?

Jo no sé si és odiada per tothom, però és cert que a les pauses de publicitat hi ha gent que està junta, i d'altres que estan sols. M’han dit que depèn de si fumes, de si tens fred o no, etc. Si m’ho crec o no? Em falten dies a Sálvame per saber-ho. D’entrada, sobta, però caldrà veure-ho... Tampoc no m’han parlat malament de la Paz. Sí que és cert que ella veu el cor d’una manera diferent als altres, però això no vol dir que hi hagi un enfrontament.

Amb tant de conflicte... Segur que Sálvame és el seu lloc?

M’hi sento bé quan el conflicte no em toca a mi. Aquests dies que hi ha problemes amb mi, no m’és còmode ser-hi, no m’agrada. Jo vull anar a Sálvame per passar-m’ho bé, a parlar sobre els famosos i posar-hi una mica de mala baba, però mala baba sabent jugar a això, no per discutir sobre temes meus... perquè pateixo.

Vols saber què pensa Laura Fa sobre polítics, companys de feina i altres personatges coneguts? Entra aquí