Aquestes darreres hores una notícia ha deixat molta gent molt tocada. Molts fans que s'han quedat commoguts en saber d'una mort que ha arribat molt abans d'hora. Mai és prou tard, però hi ha casos que són colpidors, com és el cas del Marc Lloret, teclista de Mishima, que ens ha deixat a l'edat de 51 anys per culpa d'un càncer de pulmó que patia des de feia anys: "El nostre company Marc Lloret, el nostre amic de l'ànima, el nostre germà gran, el magnífic músic, la persona exemplar, amb qui vam emprendre l'aventura de Mishima, s'ha mort aquesta tarda. Plorem amb la seva dona i amb els seus fills, pares i família, amics i coneguts. Descansa en pau, amic meu estimat. Per sempre en el més profund dels nostres cors. Gràcies per la música. Gràcies per la vida", deien els seus companys.
Un missatge, unes imatges del Marc, tocant un teclat dalt d'un escenari, vivint moments únics amb els seus companys de banda, somrient, que han emocionat els moltíssims fans que té Mishima. Lloret va limitar les seves aparicions en públic en els directes del grup, sent substituït per Bernat Sánchez i havent de deixar el seu càrrec com a director del Mercat de Música Viva de Vic, funció que va realitzar des del 2011. Ànima de Mishima, juntament amb el seu amic David Carabén, amb ell als teclats van gravar discos referencials de l'escena musical catalana com Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005), Set tota la vida (2007), Ordre i aventura (2010), L'amor feliç (2012), Ara i res (2017) i L'aigua clara (2022). També va protagonitzar el seu propi projecte en solitari sota el nom de 'Felicidad Blanch'. També va tenir una prolífica carrera com a programador cultural, primer com a codirector del PopArb d'Arbúcies amb Anna Cerdà, un dels festivals més icònics del pop a Catalunya a inicis de segle XXI, i després a Vic.
De seguida, allau de missatges d'escalf cap als components de la banda i cap a la família i els amics del difunt. Moltíssims fans han volgut expressar la seva pena i els missatges de condol després de saber-se de tan trista mort. Una de les que s'ha pronunciat ha estat la Laura Rosel, una fan acèrrima dels Mishima, que en una entrevista que li va fer la revista 'Enderrock' fa un temps, va triar la cançó 'El corredor' com a exemple d'una cançó que expliqui la relació que ha tenir el periodisme amb l’actualitat política o 'Llepar-te' com a exemple de cançó que li recorda la millor experiència com a periodista: "Afortunadament, el periodisme m’ha donat un munt de bones experiències. No recordo haver-m’hi avorrit ni un sol dia. I els mals moments, que evidentment també han existit, tinc facilitat per oblidar-los sense més. Així que em quedo amb la part positiva, que és enorme, de la meva vida com a periodista. La meva feina em genera tan bones vibracions com un dels himnes (almenys per a mi) de Mishima: 'Llepar-te'".
En saber la mort del Marc, la Laura ha escrit un explícit "Quina merda. Quin greu". Unes paraules que subscrivim molts dels fans de Mishima que avui ens hem quedat una mica orfes:
Descansi en pau.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!