Estàs igual! Una expressió per als retrobaments. Laura Rosel ha tornat el Dia de la Ràdio allà on va començar a treballar, a Ràdio Sabadell l'any 2003 en època de l'alcalde Bustos, ara condemnat per corrupció. Va editar els informatius de l'emissora de titularitat municipal i reconeix la seva timidesa dels inicis i com parlava de puntaires o ocellaires sabadellencs. Ha defensat els mitjans locals amb una frase lapidària: "La gent necessita saber què passa al costat de casa". Va estudiar Periodisme i Política i això l'ha ajudat a "explicar coses". Les pràctiques les va fer a TVE "per poder tocar més coses" ja que "tothom demanava anar a TV3". I a l'estiu del 2002, "sense cobrar i fent moltes hores" va debutar a Ràdio Sabadell. "La ràdio té màgia perquè permet imaginar-te coses". D'allà va saltar a RAC1 l'any 2007. "Estava una mica espantada". Oli en un llum per a una periodista que ha gravat el temps, el trànsit o ha muntat una unitat mòbil.
El salt a 8tv el reconeix com "el moment que més m'ha costat, no volia deixar la ràdio, però em vaig assessorar i després de 14 anys entre Ràdio Sabadell i RAC1 calia fer un pas més. Però amb una condició: si no surt bé torno a la ràdio". Reconeix que "No té res a veure un mitjà amb l'altre, quan feia TV enyorava la ràdio". El moment del fitxatge per TV3 l'ha narrat amb total sinceritat "Quan em van trucar em va tremolar des de la punta dels peus a les pestanyes". Era espectadora del FAQ's d'un altre sabadellenc, Ricard Ustrell. A Rosel se li ha escapat allò dels jugadors que fitxen pel Barça: "És el club dels meus somnis", però canviant club per programa. "Fora tertulians, allà hi ha asseguts periodistes". Bon matís. Tres setmanes després del debut ja sap que el debat polític dels dissabtes és un caramel exposat a totes les crítiques del món. Però qui no vulgui pols que no vagi a l'era, o que es quedi a un programa que veu poca gent.
Del fallit fitxatge de Maiol Roger com a substitut de Rosel ha fugit d'estudi "Això ho hauria d'explicar ell, al final no va acabar de quallar". "No sé si volien una dona per buscar la paritat o per buscar un altre to, però va ser un encert optar per una dona". No hi ha hagut comparacions amb Ustrell : "Tinc un sopar pendent ell, em va aconsellar que ho disfrutés". I les crítiques? "Sempre és bo rebre'n, el problema és quan es converteix en atacs. Tenim un problema com a societat digital. És fàcil jutjar els altres des del sofà de casa. A vegades la pell del presentador és fina i jo no gestiono bé els atacs. No llegeixo certes crítiques ni tuits. Qui m'ha de criticar ja ho fa".
"Sort que només és un programa setmanal". El seu 8 al dia no podia aturar-se massa a pensar. "El problema dels convidats és que no volen venir". L'entrevista més difícil? Inés Arrimadas "Ella és molt potent, una gran política. Has d'estar molt en forma. L'entrevista va ser molt llarga i ella és molt hàbil. Era un partit de tennis i a vegades el punt va ser per ella. Sempre he après després d'entrevistar-la." Aturar Pilar Rahola? "Ho vaig fer com vaig poder, que s'aixeqs a increpar-se a un convidat era nou. És un monstre de la TV i alhora entranyable. És fàcil treballar-hi però al plató es creix". I les samarretes qui les tria? "Hi ha gent que vol buscar polèmiques, la de Puigdemont va comportar queixes al CAC i d'associacions de periodistes. No fem un programa d'informació sinó d'entreteniment i la samarreta és un element d'entreteniment. El problema el tenen els que es molesten per una samarreta". Vas prendre partit? "Qui ho pensi no ha entès Preguntes freqüents".