Tres dies fa que la presentadora de l'emissora Catalunya Ràdio, Laura Rosel, va compartir a Instagram la seva última publicació. Una foto, vestida de rigorós negre i protegint-se amb una mascareta, mentre entrevistava les protagonistes de la mítica sèrie de TV3, Les Teresines, en motiu dels 40 anys de la companyia de teatre La Cubana. Una fotografia que s'ha vist eclipsada per la que recentment ha compartit, durant el matí del dilluns 21 de juny. "La Rosalía", "Molt bé", "Per a tu no passen els anys" o "Que bonica" són alguns dels missatges que els seus seguidors l'hi han fet arribar. Una captura amb la que Rosel es proposa seguir els passos de Jordi Cuixart.
De rigorós negre, un dels seus colors favorits, lluint unes malles per sota dels genolls, una samarreta i americana negra, amb el cabell recollit en un monyo i asseguda en una cadira de fusta a l'aire lliure. D'aquesta guisa s'ha deixat fotografiar la periodista. "Ande Dem. Caminar Conjunt", escriu a la publicació. Una estampa en la qual hi ha un detall que salta a la vista: les sabates que llueix. Rosel, demostrant la seva faceta més solidària, posa amb les vambes elaborades per Top Manta. Una marca ètica i social que té per objectiu millorar la qualitat de vida dels més vulnerables. "Gràcies Laura per sumar-te a aquest caminar conjunt", escriuen des de la companyia a la foto que la de Catalunya Ràdio ha compartit en el seu compte d'Instagram. És aquesta:
Unes vambes elaborades pels manters, en tallers locals d'Alacant i de Porto, per fomentar la indústria artesana del calçat i evitar l'explotació laboral. Un calçat que va sortir a la venda a començaments de juny i que Jordi Cuixart, a través del seu compte d'Instagram, va ser un dels primers en promocionar. "Fem camí cap a la vida digna", va escriure el passat 5 de juny. Parlem d'això:
De moment s'han fabricat fins a 400 parells de sabatilles. Tots els beneficis que es recaptin amb la venda aniran íntegrament destinats a millorar la vida dels manters i les seves famílies. Maquíssims, trencadors i amb pinta de comodíssims. Què més es pot demanar?