Al seu currículum hi destaca una dada per damunt de la resta: any 2009, World Series of Poker a Las Vegas. De 6.943 participants, ella queda la nº 27. I la primera dona. Allò li va obrir les portes a l'olimp dels escollits d'aquest joc d'habilitat -"que no d'atzar", com insisteix en remarcar- que any rere any va guanyant adeptes a tot el món. Quan Leo Margets és a una taula de pòquer, es transforma. Fora, és una persona extravertida, afable i carinyosa. Dins, "vull ser la més filla de puta de la taula". Dedica hores a preparar-se. Els seus dos gats, dos gossos i tres tortugues en donen fe. Ha jugat a tot el món i contra tothom. També contra les celebrities que ara li han agafat afició al Texas Hold 'em, amb Matt Damon, Gerard Piqué i Neymar al capdavant. Diu que si fos una carta seria el 10 de piques. Li agrada el número i li agrada el pal. Però nosaltres la veiem més com la reina de cors, perquè enamora quan parla de pòquer o de la vida, que per a ella vindrien a ser molt semblants. I ara, just acaba d'aterrar a Las Vegas per repetir els èxits que ho van canviar tot.
@leo_margets
Després d'una temporada vivint fora, fa temps que has tornat a tenir el campament base a Catalunya...
Després d'un temps fora, ara em munto un planning: menys viatges, però més intensos. Si vaig a Las Vegas o a les Bahames, em quedo un mes o així i intento jugar el màxim.
Quan viatges, t'endús el Pitu i el Bau (els seus dos gats)?
M'encantaria, però només puc fer skype. Els trobo a faltar, i a la meva parella, però quan estic fora estic tan focus, em poso tan en mode pòquer en els tornejos, que de ser molt carinyosa passo a ser molt rància. Adopto una rutina de concentració total i no estic pendent de la resta.
@leo_margets
A la teva pàgina web, però, no hi surten els gats, hi surt un mico...
És per l'argot del pòquer. Hi ha els fish, un jugador no molt bo, un pececito, carnassa pels taurons. Però també es pot dir és un mico. D'aquí ve.
També apareixes a la pàgina web amb el '10' i el '8' de piques... És la mà amb la que vas quedar la 27ª a Las Vegas?
No. És una mà que m'agrada. Dos asos seria massa tòpic. El '10' i el '8' és una mà especulativa, té molt de potencial... M'hauria d'inventar una resposta més glamourosa. A posteriori m'he adonat que jo vaig néixer el 10 d'agost del 83, així que et podria dir que és la data del meu aniversari... però és casualitat. A més, les piques tenen més elegància, són més estètiques.
@leo_margets
"Analizar los porqués de nuestra conducta, me fascina"... T'avalues a tu mateixa constantment? Perquè fas la impressió de ser molt espontània...
M'agrada molt entendre la conducta humana, tot i ser molt espontània. El pòquer m'ha ajudat a fer molta introspecció. I a la vida. Sovint ens autoenganyem perquè prefereixes estar 'a gustito' amb una versió confortable del que està passant al teu voltant, que no pas furgar i adonar-te del que està passant en realitat. S'ha de ser honest amb un mateix i gratar, tot i que no t'agradi. Depén de la teva tria. A mi m'agrada fer-ho. També en el pòquer.
A banda del pòquer, has participat en 10 maratons. Li dediques el mateix temps a l'esport que a les cartes?
Ja no corro, però segueixo fent molt d'esport. És una eina que tinc per estar després al 100 % a la taula i a la vida. Hi ha dies que no em ve de gust, com el pòquer, però sóc molt 'propositiva'. No em costa gens patir de vegades en fer-ne si no em ve de gust perquè penso en tot el que obtinc després.
Un dels objectius del pòquer és enganyar. Però en canvi, és un esport molt noble...
Totalment. En el pòquer, farolejar està dins de les normes del joc. Si a tu et senta malament que et farolegi, no estàs preparat per jugar a pòquer. Tu has de ser molt puta, molt cabró, i com més ho siguis, millor. Ser cabró és un superpiropo. Jo vull ser la més filla de puta de la taula.
@leo_margets
Recordes quan i on va ser la teva primera timba?
Perfectament. A un bar que algunes tardes muntaven partides. La meva parella hi anava i un dia vaig decidir jugar. Hi havia els millors jugadors catalans, entre ells, Jordi Martínez "Alekine", que després ha estat campió d'Espanya. Doncs vaig arribar al mano a mano final i em va dir: 'Pactem?'. I jo: 'Ni hablar'. Tothom va pensar: 'I aquesta flipada?'. Vaig acabar guanyant la meva primera partida.
I com va ser la primera vegada que vas sentir a parlar de pòquer?
A casa no hem estat mai de jugar a cartes ni a cap joc de taula. Zero. I el pòquer... el que havia vist a les pel·lis m'atreia menys mil. Però en una primera cita amb un noi que havia conegut corrents, vam anar a un restaurant a sopar. Després li dic: 'Què? Anem a fer una copa?'. I em va dir: 'Impossible, tinc una partida de pòquer'. I jo vaig pensar: 'Em deixa tirada per una partida de pòquer? Em faig l'ofesa? Me'n vaig?'. Però no, vaig dir-li: 'M'hi apunto'. Vaig anar de voyeur desitjant que el fotessin fora ràpid. Amb aquell noi, després vam anar a Creta de vacances i es va endur una baralla i em va ensenyar. I em va flipar: matemàtiques, psicologia, negociació, empatia, ser fred, calcular...
Com va ser el procés de comunicar a la família que t'hi dedicaries professionalment?
Als 22 anys tenia una vida clixé, treballant a una empresa, havia estudiat a Anglaterra, una vida estàndar, sense estar molt contenta. Però arriba un punt que el pòquer em comença a anar bé, guanyo un torneig universitari el 2007, començo a tenir espònsors, anar per Espanya... Fins que el 2009 em van dir que podia anar al campionat del món a Las Vegas. Allà em va canviar la vida, pel premi, per tenir un patrocini molt millor... Allà vaig decidir dedicar-me full time a pòquer. I els meus pares, una mica pels prejudicis socials... al principi no ho acabaven de veure. Però ara juguem quan ens reunim. Són mooolt dolents...
I no et deixes guanyar alguna vegada?
Nooo! Mai! Ells no em deixaven guanyar a res de petita, doncs ara els hi torno (riu).
@leo_margets
Parlaves de les World Series of Poker de Las Vegas del 2009, a les que correspon la foto anterior... 27ª de 6.943 participants... Eres conscient del que anaves aconseguint a mesura que anaven passant els dies? Com et mantenies al marge?
Sent molt freda. I concentrant-me només en la mà que estic jugant. Anar mà a mà. Només la nit abans d'acabar, quan quedaven tres taules, vaig prendre perspectiva i em vaig sentir aclaparada.
Per què tu sí? Què tens tu d'especial per poder ser una pro?
Has de reunir moltes característiques que és complicat que es donin en una mateixa persona: ser agressiu, però pacient, ser fred i calculador, però alhora, molt empàtic. I després, l'actitud: no sé un quejica, no pretendre que la vida et deu alguna cosa. Enfocar-te en el procés. El resultat ha de ser la conseqüència de fer les coses bé, no l'objectiu. Si fas les coses bé, serà inevitable que guanyis.
Talent, dedicació... i sort, però en un percentatge menor?
La sort influeix, tu ara em pots guanyar, però a la llarga, de cada cent partides guanyaràs 3 o 4.
Al teu nivell de professional, la psicologia és tan important? O als vostres nivells no tant?
És una molt bona pregunta. Com més alt jugues i millor és el rival, és important, però cada vegada menys, no hi ha tant de marge de jugar amb la psicologia. En aquests casos influeix més l'historial de mans contra ell, el metagame.
Quins són els 'tells' o detalls que traeixen els jugadors, que més fàcilment detectes?
No es pot estandarditzar, que si la vena al coll, que si posen les mans així... Al final es tracta de buscar patrons de conducta. De quina manera aposta les fitxes, etc.
@leo_margets
Tu tens algun tell confessable?
Fa dos anys em vaig adonar d'un: quan apostava, si jo anava de farol, deia una xifra de fitxes i en canvi, si tenia una bona mà, posava la quantitat de fitxes sense dir res. Ara crec que no en tinc cap.
No et poses ulleres fosques, mocadors per cobrir-te...?
No. Abans sí, per observar sense que es notés, però ara crec que trec més valor podent observar de manera natural.
Entens que encara hi hagi part de la societat a la que no li sembla bé que hi hagi gent guanyant-se la vida gràcies al pòquer?
És per desconeixement. Avui en dia, a la que t'apropes a un torneig de pòquer veus que no té res a veure amb les pel·lis. La gent es pensa que és un joc d'atzar, però no ho pots posar al mateix sac. És important com ho transmeten els mitjans. Es parla molt de diners. A mi em pregunten molt quant guanyo, però a Rafa Nadal mai li pregunten quant ha guanyat per Roland Garros. Els diners són importants, però a ningú, en cap altra categoria esportiva, li preguntaries per la pasta. La diferència és que aquí poses els diners, els has d'invertir, però és canviar el xip. També m'ha canviat la mentalitat pel que fa al risc: de vegades és més arriscat quedar-se quiet sense fer res que no pas anar a per totes.
Telecinco
Els Piqué, Ronaldo, Neymar, Sergio García, Michael Phelps, Tobey McGuire, Matt Damon... Aquestes celebrities jugant a pòquer han ajudat a que la imatge sigui més glamourosa que abans?
Sí, segur. Tot i que algun d'ells fa coses rares, com Ronaldo (riu), que fa apostes estranyes, costa llegir-lo...
Has jugat amb Piqué?
He jugat els mateixos tornejos, però mai a la taula. Em consta, per amics, que és molt bo. És un tio molt llest i qualsevol persona molt llesta, que té passió pel joc i és competitiu, ho fa bé. Si no fos futbolista, s'hi podria dedicar perfectament. Sens dubte, ell és el millor dels famosos que conec.
Li agrada tant parlar com a les zones mixtes postpartits, ser tan 'vacilón'?
Em sembla que al pòquer no ho és tant, perquè no està en la seva zona de confort.
En pòquer, tu també ets una celebrity... Creus o detectes que la gent vol jugar contra tu o prefereixen evitar-te?
Hi ha el típic que vol jugar totes les mans contra tu, hi ha qui t'evita, hi ha qui vol farolejar-me per dir: 'Le he metido un farol a la Leo'... És important clitxar-ho per jugar d'una manera o una altra.
"Rounders"
La pel·lícula 'Rounders' va portar al cinema les partides alternatives, de soterrani i contrasenyes... Per un jugador professional és temptador jugar partides d'aquestes?
No compensa. Avui dia, molts casinos tenen partides privades molt més segures. A les partides privades no hi ha llei, no saps el que està passant, no coneixes la gent... A un casino saps que el croupier eés de fiar, la gent no està compinxada, saps que et pagaran al marxar a casa...
Una altra pel·lícula, 'Molly's game', basada en el llibre de Molly Bloom, parla de com una noia, sense tenir ni idea de pòquer, es va convertir en l'organitzadora de les timbes més multimilionàries dels Estats Units. Una dona en un món d'homes...
Per què hi ha més homes a carreres d'enginyeries? Perquè els agrada més. Per què hi ha més noies estudiant pedagogia? Perquè els hi agrada més. Doncs el mateix.
I per què agrada a més homes jugar a pòquer, si més no, en percentatge? (només el 5% dels jugadors són dones)
Has de ser agressiu, tolerar més el risc... Potser biològicament estan més adaptats els homes que les dones. No cal fer un drama. La indústria és la més interessada en que més dones hi participin, però tot i les iniciatives, seguim sent només un 5%. És qüestió d'acceptar que a les dones ens agraden més altres coses. Que a les que ens agrada podem ser igual de competitives? És clar que sí. Altra cosa és que els hi agradi.
@leo_margets
Als jugadors de pòquer us agrada parlar de diners?
No és que no ens agradi, és que sovint la gent es queda amb una dada sense tenir en compte el que has invertit. Només es parla dels guanys. Es ven una imatge que no és. Hi ha anys que et va molt bé i hi ha altres anys que no tant.
Quan passes una mala ratxa, què fas: t'atures una temporadeta i analitzes el per què o ho segueixes intentant?
Mira, l'any passat a Las Vegas, vaig tenir la pitjor ratxa de la meva vida. 40 tornejos seguits sense entrar en premis. Fins i tot els pros podem posar-nos en un bucle xungo de pensar si és mala sort, si estàs fent coses que no toquen, si no has sabut jugar... Després d'un mes, tornava a Barcelona en tres dies. Però vaig decidir que havia de seguir currant, i vaig acabar segona en un torneig de 1.500 persones.
Quin tipus de jugadors és el que més t'incomoda: el típic graciós bocamoll, el que és fred com el gel, els inexperts...?
No m'incomoda ningú, estic preparada per qualsevol tipus de perfil. Potser els que parlen molt... Però sempre duc cascos per fer veure que no els escolto i que estic amb música. O també em molesten molt els que xiulen a la taula.
T'has barallat alguna vegada a la taula?
A la taula no es pot tenir res, no pots deixar objectes personals, els has de tenir al darrera. I una vegada jo tenia els llavis molt tallats i tenia una crema de cacau. I un rus em va dir de males maneres que el tragués. Jo m'hi vaig negar i ell fins i tot va cridar a seguretat. Es va tornar boig.
@leo_margets
Alguna vegada, quan no has tingut sort, dius el que diuen tot els jugadors, "Sick game" (joc de bojos)?
Sí... Bé... He dit més vegades "Quina putada".
I 'one time' (per una vegada) quan necessites que surti una carta per no quedar eliminada?
Encara no ho he dit mai. No el vull gastar. Me l'estic guardant pel moment ideal. A partir de taula final d'un main event, probablement.
Ara estàs amb l'equip Winnamax, amb qui vas estar fa poc a Lloret i ara, cap a Las Vegas a repetir l'èxit de fa deu anys...
Estic molt contenta amb ells. Sobretot que em fitxessin en un moment on no venia d'aconseguir cap gran èxit. Tot l'equip som una pinya, i es nota. I ara, cap al Campionat del Món. Després, un torneig de quinze dies a Barcelona a l'agost i un de sis dies a Dublin.
Quan estàs lluny de casa, durant els tornejos, segueixes l'actualitat política?
Intento ni seguir-la quan estic a Catalunya... És broma. Intento informar-me perquè tot és política. Em molesta la gent que diu que 'passa' de la política i després es queixa de coses.
@leo_margets
Un dia vas dir: "Catalunya hizo all-in y en España no han querido ver el juego. El all-in catalán era un semi farol con algunos outs". Tradueix per als no iniciats...
Catalunya va fer una decisió arriscada, un all-in, ho va apostar tot, i Espanya li va dir: 'val, molt bé, tu fas all-in, però jo no et pago, jo passo de jugar...'. I un semi farol..., perquè tu no tens una mà feta, molt sòlida, però segons les cartes que caiguin, pots arribar a guanyar. I els outs són les cartes que encara queden per sortir i que et poden servir. Crec que la Catalunya independentista i l'Espanya unionista són dos jugadors que no tenen ganes de jugar a la mateixa taula. És evident.
Quan jugues un campionat a l'estranger, et pregunten per la situació política?
Molt. Una cosa que tenim els catalans és que quan et diuen 'D'on ets?', els espanyols sempre diuen: "D'Espanya" i jo sempre dic: "De Barcelona". Me'n adono que sempre em surt dir això. I sempre responen: "Catalan? Independence or not independence?". He passat per diferents fases, però com detecto molta manipulació per totes dues bandes, em destrempa bastant. No em vull posicionar, no em veig capaç. La gent té la mania de posar etiquetes.
Parlant d'etiquetes, quina et posaries a tu mateixa després del teu pas pel reality Supervivientes?
A Supervivientes hi tornaria perquè vaig jugar fatal. Em feia massa por el tema tele. Vaig ser una versió light de mi mateixa. Vaig ser molt cagona. Telecinco t'exposa si tu et vols exposar, no té sentit patir prèviament pensant si li donaran la tabarra a la família, a ex parelles o coses així. Va ser una mica dur perquè tota la meva família estava en contra de que hi anés. A posteriori, em va fer més forta, més sociable, lo de la gana és una anècdota, però vaig aprendre a estar sola amb mi mateixa. Però ara jugaria molt millor. (Clica a la foto per veure un moment del seu pas per l'illa):
Telecinco
Tornaries a participar en un programa per l'estil, com Masterchef Celebrity o Gran hermano VIP?
A Masterchef Celebrity sí que hi aniria, perquè m'encanta cuinar. Però no em veig amb molt futur. Gran Hermano VIP.... et diria que no, però suposo que tothom té un preu, no? Però a priori, no.
Si fossis una carta de la baralla, quina series?
Seria un 'river' salvador (l'última carta que es descobreix), en abstracte. I en concret, el '10' de piques. Perquè m'agrada. I punt.
I punt. Esperem que aquesta carta li doni sort a les World Series de Las Vegas on acaba d'aterrar Leo Margets