"Te odio tanto porque te quise tanto". Aquesta és una de les declaracions de desamor més rotundes que existeixen. És la frase que resava una pancarta contra Luis Figo en el seu retorn al Camp Nou, després de trair l'afició blaugrana marxant per diners al Reial Madrid. Té una potència descomunal, i per això és la sentència que ha escollit el columnista i escriptor John Carlin per començar una carta demolidora dirigida al que, un dia, va ser el seu ídol. Què diem, ídol. Un Deu. Leo Messi. "Es lo más cercano que tengo a una religión”, va escriure sobre l'exjugador i mite blaugrana. L'adeu del 10 per anar-se'n al PSG va ser una ganivetada al cor de tants i tants barcelonistes i aficionats del futbol en general. Sí, hi ha motius econòmics i d'altres tipologies​ que expliquen aquest final indesitjat. Però no és pas el motiu de l'enuig de l'escriptor anglès, no. No és una qüestió de colors futbolístics. Va molt més enllà.

En John es buida a 'La Vanguardia' amb un text que segurament és el més brutal que mai no hem llegit sobre la figura del de Rosario. L'autor posseïx un estil i una profunditat expressiva a l'alçada de molts pocs. De fet, podria ser un Messi de les columnes d'opinió. I signa una missiva que, des del minut 1 del partit, el destrossa. Sense pietat. Sense mirar enrere. El motiu: el recent viatge d'en Leo a Aràbia Saudita. Allà va ser rebut amb tots els honors per la princesa Haifa Mohammed Al-Saud, ministra de Turisme, organisme que l'ha fitxat com a ambaixador. La trobada indigna Carlin perquè blanqueja un règim amb un currículum horripilant pel que fa als drets humans, a la llibertat i a la pròpia existència. "Mercenario", diu al títol. És el més suau del que diu d'ell. 

Leo Messi, a l'Aràbia Saudita / Instagram

L'autor s'adreça al futbolista escrivint en argentí amb tota la retranca del món. Així, els seus cops de puny son encara més destructius: "Andá, Leo, andá. Andá a ver a la viuda del descuartizado Khashoggi, tocá la puerta de los padres de Mustafa Hashem al Darwish, a cuyo hijo le cortaron la cabeza por haber participado en una protesta contra el régimen saudí cuando tenía 16 años, la misma edad que vos cuando debutaste para el Barça". Més foc: "¿Cuántos petrodólares te están pagando por la prostitución de imagen más mierdosa que se ha visto hasta la fecha en esa cloaca en la que vivís, el mundo del fútbol profesional?". No hi ha descans, recriminant-li "vender la miseria de alma que te queda a Mohamed bin Salman, hijo predilecto del rey, asesino, torturador, opresor de las mujeres, verdugo de los gays, amiguete de Putin y poder absoluto en la beata nación saudí". Però hi ha més. Molt més. I és una qüestió personal.

John Carlin / Sergi Alcàzar

"El que siente vergüenza soy yo. Cuando la gente me preguntaba de qué equipo era llevaba años diciendo que mi equipo sos vos. Pobre de mí –ridículo de mí-. Nunca más. Como futbolista nunca vi nadie mejor, nadie que me diera más placer, durante más años, con la pelota en los pies. Pero como persona… siempre albergué la sospecha de que eras un boludito. Lo intuí las dos veces que te entrevisté, pérdidas de tiempo totales. Pero no lo quise ver". El defineix com algú que "tanto ganan pero siempre quieren más, no importa que les pague el mismo satanás. Vos ganaste 120 millones de euros el año pasado. ¿No es suficiente?". Li recorda que el van advertir del que significava la seva adhesió al règim saudita: "En la jaula de ignorancia en la que vivís, igual no te enterás vos. O no te querés enterar, porque el año pasado te escribieron para explicarte con quién te estabas metiendo". Una carta d'una associació que li deia "sos un héroe para millones, por favor usá tu estatus para el bien”. Carlin el remata: "Lo usaste para el mal. Para gente decente el turismo y la tortura no se mezclan. La plata es la plata, no importa el origen, ¿no es cierto? Ay, Leo, mi ídolo caído. Quisiera decirte gracias por los recuerdos. Pero te cagaste en ellos y ya no puedo". Sense paraules.

Leo Messi al PSG / Europa Press

De vegades sembla que la vida depèn del resultat d'un partit o d'un gol del teu jugador favorit. I no és pas així: en realitat el futbol pot ser l'instrument per millorar-la... o empitjorar-la.