Finalment s'ha fet justícia a Qatar. Només de la futbolística, malauradament. Els drets humans a l'emirat o a l'Iran seguiran trepitjats de forma salvatge. Però l'espectacle esportiu de la final del mundial més estrany i polèmic ha estat colossal, coronant al millor de tots els temps com el rei del planeta futbol. Parlem, de qui si no, de Leo Messi. El mite del Barça ja seu a la taula de Maradona, fent que el seu país torni a aixecar la Copa del Món després de Mèxic 86. Aquell de la mà de Deu i el gol antològic regatejant tot l'equip anglès. L'albiceleste ha lluitat com mai contra una França demolidora i un Kylian Mbappé estelar. I no és cap frase feta.
Els sud-americans han hagut de guanyar el partit tres vegades. Amb el 2-0, amb el 3-2 i a la tanda de penals, amb l'afegit de llançar en segona posició, que estadísticament és pitjor. Insuperable, com el mateix Mbappé, que ha fet els tres del seu país quan tothom els donava per morts. Fins i tot ha marcat el primer penal de la ronda decisiva. I ni tan sols així han pogut evitar que Messi i l'Argentina esclatessin amb una eufòria que s'ha fet esperar 36 anys. Massa temps. Ben s'ho valia. Increïble.
Tomás Roncero, un dia dur a l'oficina
El partit ha estat seguit amb atenció extrema a tots els racons de la Terra. A Espanya i Catalunya, per descomptat. La rivalitat anava més enllà de francesos i argentins, amb el duel Barça Madrid de fons. Bona part de la premsa esportiva espanyola frisava per veure Messi derrotat, fins i tot celebrant la victòria de l'enemic Mbappé, que els va deixar plantats. Per exemple, Tomás Roncero. El del diari AS ha fet el seu xou habitual, destrossat quan Messi marcava el primer gol, pel terra quan els francesos empataven a dos a falta de 10 minuts. I al final, el deliri quan fallava el merengue Tchouaméni. Deliri, com la seva profecia, que s'ha complert, però al revés. Vegin, llegeixin. Ni una paraula del 10, curiós. Gaudeixin.
La llista de reaccions patètiques, infinita
Més reaccions que freguen el patetisme: Juama Rodríguez cridant "injusticia", Alfredo Duro obviant que l'argentí existeixi, Edu Aguirre posant aquella foto de Mbappé amb l'habitació plena de pòsters del Madrid i del seu estimat Cristiano, Iker Casillas... fent pena. Després d'alegrar-se pel porter de Croàcia que va aturar-li un penal a les semifinals, ara cap paraula ni foto de Messi. S'entén, és el seu botxí. S'ha fet un fart de fer-li gols, 17. Fa mal. Podríem seguir, però ara és moment de celebrar amb en Leo. A Catalunya no l'oblidem, malgrat com s'ha girat la història amb el Barça. Felicitats, Leo.
Trigarem molt de tornar a veure un jugador així. Gaudim-lo mentre encara sigui en actiu. És el més gran. I li tenen molta enveja.