La llegenda d'un gran campió es construeix amb talent, amb esforç, amb gestes èpiques. Però també amb petits detalls i mostres d'humilitat. Això és bàsicament el que diferència a Leo Messi de Cristiano Ronaldo. Tots dos són futbolistes únics, irrepetibles, monstres de la pilota. Però l'argentí goleja al portuguès en aquesta categoria. CR7 ha estat sempre un cregut. El 'D10S', per la seva banda, tot el contrari. I mira que podria pecar dels mateixos defectes, però no. No és pas així. I ni tan sols proclamant-se rei del món, com diumenge passat a Qatar, abandona la seva forma de ser.
Des del precís moment en el que Enzo Pérez va marcar el penal decisiu de la final del mundial van començar a passar un munt de coses al voltant del crac argentí. Eufòria, emoció, disbauxa, plenitud. I agraïment. Messi va fondre's a la gespa de l'estadi Lusail amb els seus companys de selecció, cos tècnic, ajudants, família, amics, aficionats. La seva carrera havia assolit el cim i se sentia en deute amb la gran majoria dels que mai no l'han fallat. S'ha de dir, per cert, que ara tothom puja al carretó del campió, del millor del planeta, especialment al seu país. Un país que, anys enrere, el va crucificar qualificant-lo de frau. La victòria davant França, però, ha girat la truita. I les imatges de la bogeria que es va viure a Buenos Aires amb la rebuda al combinat nacional són un bon exemple d'aquest canvi de comportament. Està bé, no passa res. Però una cosa: Messi té les matrícules de la gran majoria d'ells. Sap detectar fraus, també oportunistes. No se li escapa una.
Messi posa al seu lloc a Salt Bae, el cuiner de les estrelles
No hi ha millor mostra d'aquest do que les escenes que es van viure durant la celebració del títol sobre el camp de futbol. Dues, en concret. En Leo és un dels protagonistes, els altres dos cuiners. Un fa vergonya aliena, l'altra és una curranta. A veure: comencem per el turc Nusret Gökçe, més conegut com Salt Bae. Un personatge que, no sabem ben bé per què estava autoritzat a ser a la gespa i participar de la festa argentina. Aquest paio és famós entre milionaris i nous-rics (molts d'ells futbolistes) per servir mitjanes de vedella amb pols d'or mentre fa un xou lamentable tirant sal a dojo sobre el plat. La xaronada té un preu prohibitiu, clar. Surts d'allà amb un forat enorme a la butxaca i amb cara de "m'han estafat", però mira, ja formes part del selecte club d'ingenus que han picat. El tal Salt Bae va demostrar una manca d'educació penosa entre els jugadors argentins. La seva insistència agafant Messi pel braç va rebre la millor resposta. Una mirada matadora, un "qué mirás, bobo" de manual. Li va regalar la foto, però el turc ha quedat retratat per sempre més. Bravo, Messi. Algú ho havia de fer.
La tendra i emocionant abraçada d'en Leo amb la cuinera de la selecció argentina
Per l'altra banda tenim a Antonia Farías, la cuinera de l'albiceleste. La reacció d'en Leo amb ella fa plorar, emociona. L'abraçada va ser immensa, genuïna, demostrant humanitat i grandesa. La María també ha estat campiona, el trofeu li pertany. I tot així sense escarafalls, cap numeret, cap ridícul aberrant com el cuiner dels famosos. El gest del davanter el defineix amb escreix, i ens fa reblar la nostra admiració perpètua. Si Messi no n'existís algú hauria d'inventar-lo. El vídeo és or pur, i no el de Salt Bae.
Messi menjant-se amb patates els poca-soltes i desubicats. Això tampoc té preu.