El barcelonisme va viure una nit estranya a París. El lliurament de la Pilota d'Or va tenir color blaugrana: tres jugadors del club van ser escollits com els millors de l'any. Primer, gràcies a Alexia Putellas: la catalana va guanyar el prestigiós guardó per primera vegada, completant l'any triomfal del Barça Femení. Sensacional. El segon, Pedri, com a millor jugador jove. El tercer premiat, però, tenia trampa: ja no és jugador culer, malgrat que si va tornar a aixecar el trofeu va ser per la temporada que va fer al club i a la selecció argentina. Leo Messi, efectivament. L'argentí va fer història inscrivint el seu nom per setena vegada al palmarès, una proesa. El regust, però, és amarg.
Han passat els mesos i molts no han acabat d'assimilar que el 10 ja no sigui el líder del F.C.Barcelona, i encara menys que jugui al París Saint Germain, un dels grans enemics esportius a Can Barça. Però siguem sincers: han passat moltes coses inversemblants durant els darrers anys gràcies a la gestió de Josep Maria Bartomeu. L'expresident va deixar una herència enverinada, tan mortal que va fer possible allò impensable: que Messi fotés el camp definitivament de l'equip de la seva vida. Per això veure'l pujar a l'escenari i rebre el trofeu de mans d'un altre mite culer com Luis Suárez era una mena de malson, una broma de mal gust. Sort que tenim del Femení i de l'Alexia, la veritat.
Ara bé, per moltes sensacions contraposades que provoqui l'estampa de l'argentí defensant uns altres colors, els Messi són part de la història, de la vida i de la família blaugrana. I ho seran per sempre més. Això no ho pot esborrar ningú. L'hem vist créixer, convertir-se en 'el puto amo', marcar gols i aixecar trofeus fins a avorrir-se... i també hem assistit a la formació de la seva família, estimada per la gran majoria dels aficionats. Amb Antonella Rocuzzo, la seva xicota de tota la vida, han creat una llar plena d'alegria i espontaneïtat en la que els reis són els nens: Thiago (9), Mateo (6) i Ciro (3). Ells van ser el principal fre que van fer desistir el jugador de deixar el Barça amb aquell famós burofax, i els que més van lamentar el trasllat a París. Aquí també els trobem a faltar, perquè són encantadors. I anit, a París, van tornar a demostrar-nos el perquè.
Va ser molt més interessant veure la reacció de tots tres en anunciar-se el guanyador que l'estampa del davanter recollint el guardó i dirigint-se al públic. Els seus gestos trapelles i infantils van fer riure la culerada en el moment que més ho necessitaven. En Thiago aixecant els braços i ballant, el Mateo aplaudint amb ganes, i el Ciro, assegut d'una forma espaterrant a la butaca, celebrava amb un somriure per menjar-se'l. Va ser el millor de la nit.
Tot és igual, tot és diferent. Felicitats als guardonats i visca el Barça.