L'informe d'Amnistia Internacional sobre la sentència del Procés ha trigat en arribar, però ja el tenim. I no tinguin cap dubte: el que diu sobre les condemnes no agrada gens ni mica l'espanyolisme (tot i que podia haver anat molt més lluny, i 'muntar un pollastre' que ni Arrimadas). Ves per on, l'organisme censura l'estat espanyol pel que li està fent a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, demanant el seu alliberament immediat. També l'acusa, entre d'altres coses, de voler aterrir la societat catalana que es manifesta als carrers. Vaja, el que reclamen milions de persones, però expressat per un ens hipotèticament neutral. Hipotèticament, és clar, perquè la coïssor unionista pel que afirma AI produeix l'encomanament d'una malaltia gairebé mortal: el virus pecaminós de l'independentisme, la plaga dels nostres dies. Plaga bíblica, podríem dir, ja que un dels mitjans que assenyala amb el dit a qualsevol que gosi parlar de les conclusions és la ràdio de la Conferencia Episcopal, la COPE. 

Informe Amnistia Internacional Marina Fernández

I una de les assenyalades és l'actriu i directora Leticia Dolera. Ella reuneix tots els criteris que la convertixen en diana d'atacs rancis i casposos: catalana, dona, feminista militant i d'esquerres. Un win-win sobre el que llançar-se a la jugular, especialment després de que la barcelonina compartís una pregunta tan senzilla com contundent: "I ara, què?", mentre repiulava el contingut de l'informe. 3 paraules que són suficients per ingressar-la al pavelló dels malalts separatistes, primer a xarxes i més tard per prescripció de l'emissora de Carlos Herrera, que assegurava que Dolera, de groc rigorós, estava "K.O.". Leticia serà moltes coses, però de sac de boxa no té un pèl. I la seva reacció va ser un uppercut tuitaire de pesos pesants. "Ni tuit pro-independentista ni K.O: salgo de yoga. ¿La noticía cúal es?"

Leticia Dolera @leticiadoleraoficial

Qüestionar-se la realitat i ser crític = dimoni antiespanyol. És veritat, no hi ha notícia. Només constatar que "Roma no paga traïdors". A Dios rogando, y con el mazo dando. El mall de Marchena, és clar.