Lidia Bedman, primera dama de Vox, escriu en català: menyspreu a Catalunya

Santiago Abascal és el cabdill fatxa espanyol del segle XXI. Un ultra nascut al País Basc, terra, cultura, llengua i societat odiada per la seva ideologia. Curiós. Al seu costat hi ha una dona que triomfa com a influencer i que és mare dels seus dos fills: Lidia Bedman. La casualitat ha volgut que ella també hagi nascut en territori 'comanxe', és a dir: als Països Catalans, a Alacant. Els dos maldecaps de l'espanyolisme conviuen en el matrimoni més retrògrad del planeta Españistán. Ara bé, mentre que Abascal sent repulsió i al·lèrgia a tot allò que tingui aroma a basc o euskaldun, la seva estimada no fa el mateix amb les seves arrels. Sí, Bedman parla en català. I no només en la intimitat. Heretgia, heretgia. 

Malgrat viure una realitat pròpia del NO-DO en colors, cada cop tenim més clar que la Lidia té un ull sempre atent a tot el que passa al món catalanoparlant. Per exemple, és seguidora d'una presentadora de la pèrfida i indepe TV3, l'estimada Laia Ferrer. Quan Bedman la veu fent ioga i postures impossibles, no pot contenir-se i li envia cors virtuals​. Dra. Jekyll i Ms. Hyde, vaja. No sabem que en pensarà Abascal, més proper a disfressar-se d'el Cid, anar a corrides de toros o fer numerets en plan reconquesta. 

La darrera mostra d'aquesta bipolaritat és el missatge que la dona de 37 anys ha compartit aquests dies, coincidint amb la Setmana Santa i una tradició molt arrelada: la mona de Pasqua. A casa seva, abans de conèixer el senyor VOX, Bedman i els seus se la cruspien ben a gust en família, i fins i tot cantaven una cançó popular... en català. I ha sobreviscut sense perdre la llengua o les dents, increïble. "A berenar la mona. «Ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona i ací et trenque l’ou»". Una mona tradicional del País Valencià, és clar, amb els ous durs coronant el pastisset. 

Resulta curiós llegir les reaccions a aquesta publicació de Bedman. Entre els seus seguidors hi ha una munió de simpatitzants, votants i exaltats del partit del seu marit. Hi ha qui ha aprofitat l'avinentesa per disparar contra els 'catalufos': "Eso sí que son monas las auténticas y no las de Cataluña". Molt bé, clar que sí. Que no es perdin els bons costums fatxes. Ara bé, algú també aprofita per llançar-li una pulleta molt ben parida: "Eso no es español! Me alegro que hables otros idiomas. Espero que tu marido deje de insultar a los catalanes". 

La hipocresia és molt punyetera. Aquí, a Alacant, a Múrcia i a la Xina Popular.