Des d'En Blau no ens cansarem de recomanar una de les seccions més imprescindibles del dial català. La que cada cap de setmana fa la gran Lídia Heredia amb Roger Escapa a El Suplement de Catalunya Ràdio. La flamant nova corresponsal de TV3 a Washington des del passat setembre regala cada dissabte als oients de la ràdio pública el seu dia a dia en terres nordamericanes. I aquí rau l'encant de la seva col·laboració amb Escapa: en el costumisme meravellós, les anècdotes que li passen o que observa al seu voltant, més enllà de les grans notícies que li toqui anar cobrint. És sensacional escoltar petites situacions humanes que li passen a ella, com ens podrien passar a tots nosaltres. Això sí, res superarà quan va explicar que els seus veïns tenen la calefacció encesa a tot drap en aquestes dates i que sovint els veu per la finestra mig despullats cuinant.
Aquest passat cap de setmana han abordat una qüestió francament interessant: la relació entre els americans i l'alcohol. N'han parlat arran d'un concepte que li va fer saber una amiga catalana que viu allà i amb la que volia quedar la Lídia per prendre alguna cosa: el 'Dry January', literalment, 'gener sec': "als americans els hi encanten aquestes mogudes, sobretot, si els hi pots posar alguna etiqueta o nom". L'amiga la va avisar que aquests dies "els bars estan buits, la gent no vol quedar". Com defineix Heredia el Dry January?: "el nostre típic 'dilluns començo', però relacionat amb l'alcohol. Una mena de desintoxicació de festes. Pensa que aquí van empalmar el Halloween, Thanksgiving, tot el Nadal... i aquí fan com una mena d'esforç, de voluntat, de no beure un gram d'alcohol el mes de gener".
Es respecta? És una pràctica estesa?, vol saber Escapa. I ella, periodista professional com n'hi ha poques, es va preparar fent un treball de camp, "vaig fer els deures, vaig passejar pels bars del meu barri, que n'hi ha uns quants, i t'haig de dir que els vaig veure plenets, eh Roger?". És a dir, que s'ho passen pel forro. "Hi ha gent molt estricta, abstemis de mai, mai i mai és mai. I gent que beu de manera habitual, i quan beuen, beuen. Als bars, la gent 'toma', que diuen aquí els llatins". La periodista recorda que als Estats Units, "L'alcohol, aquí, és molt car. És que una cervesa val 10 dòlars! Per això gairebé tots els establiments tenen una franja, un happy hour de 4 a 6 o 7, en que les cerveses i còcktails són més barats. I la gent hi va. A mi no em deixa de xocar veure algú amb un Bloody Mary a les 4 de la tarda". Això sí, "Tot ho fan amb medidor: pel còcktail elaborat, però també pel gintònic o el cubalibre de tota la vida. Amb les mides sí que són estrictes. No és que m'hagi passat molt de temps a la barra, és que sóc observadora".
Escapa destaca el contrast entre el control exhaustiu de vendre alcohol només a majors de 21 anys, i en canvi, la imatge que tenim tots és la de les festes nordamericanes en cases on l'alcohol va que vola. Curiosament, amb la venda d'alcohol són molt taxatius, però condueixen a partir dels 16 anys. "A veure, les falsificacions d'ID són a l'ordre del dia, i ho sé de bona font. Molts estudiants tenen molts carnets falsos molt ben reproduïts per poder accedir a l'alcohol. Tenen aquesta cosa tan estricta... que la demanen a tothom!". Fins i tot, "Me la demanen a mi! Que mira, et donen una alegria, cada vegada que al supermercat passo una ampolla de vi o unes cerveses i em sona una alarma, 'esperis, que vindrà l'assistència', llavors ve un home, em demana el passaport o DNI, veu la data de naixement i llavors diu 'd'acord'".
La meravellosa Lídia està estupenda, guapa i jove per dins i per fora, però fins i tot ella mateixa es va sorprendre que pogués colar com una noia de menys de 21 anys, ella que ja passa dels 50. Es va estranyar tant que fins i tot un dia li va sortir de dins un sincer "Escolti'm, però vostè no veu que jo tinc més de 21 anys??". Què li van respondre?: "Sí, però ho hem de demanar a tothom. Aquesta cosa del protocol i del formulari, que tenen la realitat davant dels nassos, però com que la norma diu que t'ho han de demanar, ho fan. I als bars de copes, quan entres sempre et demanen el DNI".
Una setmana més, imperdible secció de la Lídia. Fem un brindis per ella.