El tour d'Ignacio Garriga pels mitjans de comunicació continua provocant indignació als espectadors i oients catalans que no entenen que se li continuïn donant minuts de televisió i de ràdio a personatges com aquests, per molt que la LOREG espanyola ho digui. El candidat del partit ultra a les eleccions catalanes ha visitat El món a RAC1 de Jordi Basté, El matí de Catalunya Ràdio de Laura Rosel i aquest dimecres, el plató d'Els Matins, amb Lídia Heredia.
El programa ha fet el que toca per llei. La clau és que quan persones com Garriga comencen a escampar brossa, el seu interlocutor els aturi els peus i els posi a lloc. I això és el que ha passat. Planyem la meravellosa Lídia Heredia. Pel seu càrrec ha hagut de suportar sovint les pixadetes d'alguns convidats que se li han assegut al davant amb to de perdonavides i amenaçador, especialment pel que fa a la casa en la qual ella treballa. Inés Arrimadas, Albert Rivera, Cayetana Álvarez de Toledo... i ara, el representant de Vox.
Comença Heredia aturant els peus a Garriga amb preguntes que el deixaven desarmat: "Les institucions catalanes estan governades pels resultats d'unes urnes. No és partidari d'aquest sistema?". I Garriga, fugint d'estudi: "Respeto que haya personas que amen más a su patria chica que a la grande, pero hay instituciones que llevan décadas con sus delirios ideológicos". Entren a parlar de Mataró. Garriga: "Decir que en Mataró, el 0,2% de la inmigración ilegal asume el 93% de los delitos no es delito de odio...". Heredia el talla i li deixa anar un demolidor: "Ni l'¡Institut Nacional d'estadística, ni l'Ajuntament de Mataró ni La Vanguardia reconeixen les dades que vostès fan servir. Per tant, Per què s'inventen aquestes dades? Hauran de tornar a parlar amb l'institut d'estadística o l'ajuntament de Mataró". Garriga balbuceja un poc creïble: "los datos son interpretables depende de como se planteen".
Més. El candidat de Vox es posa a l'ofensiva: "Venimos a recuperar la libertad que nos han arrebatado durante décadas en Catalunya. Usted me ha estado fiscalizando y criminalizando durante su intervención sobre la inmigración". Heredia, serena i tranquil·la, li etziba: "Jo no criminalitzo, pregunto". I li pregunta, per exemple, per l'abjecta carta dels exmilitars a Felip. Però Garriga fa un això no toca: "No voy a entrar a estos debates que solo pretenden alejar la realidad a los catalanes. ¿La gente esta preocupada por los chats del ejercito? Perdemos el tiempo".
"El diàleg polític és un instrument per fer política?", pregunta Heredia. I el convidat, tornant amb la cantarella: "Sí, pero no con aquellos que nos lanzan piedras, nos insultan, nos lanzan huevos y quieren romper la constitución". I, evidentment, no podia faltar l'habitual atac a TV3 i les amenaces xulopiscinesques: "Voy a cerrar esta casa, porque es un ejemplo de manipulación y de generar odio, que insulta a la tercera fuerza política nacional. Si reduzco la cantidad millonaria destinada a TV3 y a la mal llamada 'normalització lingüística' y cierro esta casa, puedo recortar, por ejemplo, en listas de espera en sanidad. 'Espanya ens roba?' No, ens roba el separatisme".
Heredia, molt acostumada a amenaces com aquesta, ha continuat fent el que fa de manera sublim: obviar estupideses i preguntar. Quedem-nos amb aquesta pregunta: "No s'està expressant amb llibertat avui?". "Sí, absolutamente". No fa falta afegir res més.