Des d'En Blau fa temps que els anem avisant que una de les seccions més imperdibles de la graella radiofònica de Catalunya la trobem cada cap de setmana a El Suplement, el programa que dirigeix i presenta Roger Escapa a Catalunya Ràdio. Allà, cada dissabte connecten amb la meravellosa Lídia Heredia, la flamant nova corresponsal de TV3 als Estats Units des de fa uns mesos, i no hi ha setmana que no regali als oients anècdotes sensacionals sobre el seu dia a dia a Washington o a qualsevol altra ciutat nordamericana on li toqui cobrir alguna informació. Com ella mateixa ha dit, li encanta, a banda d'informar de coses serioses o més importants, acostar a l'audiència catalana aquells petits detalls costumistes que en el fons, són els que serveixen per entendre un país, una societat, en aquest cas, la nordamericana.
En pocs mesos la Lídia ja ens ha explicat anècdotes de traca. Per exemple, que al costat de casa seva té dos veïns, dos germans, que deuen tenir la calefacció a tope, perquè els veu lleugeret de roba sovint: "veig al veí... Veig als dos veïns, concretament que tinc al davant, que cada tarda, un d'ells, es passa la tarda a la cuina. Cuina moltíssim. I amb la part de dalt, allò... una mica 'a torso descubierto'... Que li diries 'tapis una mica'!". En la darrera secció amb Escapa, després de parlar del servei sanitari nordamericà, caríssim, o dels anuncis de medicaments, ha regalat una nova perla costumista: "penso que això forma part d'entendre els països on vas a petar". I té tota la raó. Per exemple, poden dir molt d'un país els lavabos públics. "Et porto una tesi que capgirarà un ritual ancestral, una mena de codi còmplice i compartit que tenim totes les dones del món. Segurament ens deu haver modelat el cervell genèticament i tot".
La Lídia li deixa clar al Roger que "tu no ho pots entendre, perquè els que pixeu drets, això no ho podeu entendre, però jo, si dic, 'dones del món, persones que pixeu assegudes, sabem que no podem anar pel món sense un paquet de kleenex al bolso". La periodista de Badalona recorda "la frase aquella de 'tens un kleenex? tens un mocador de paper?'", que es diuen moltes dones quan van al bany. Però ara, això s'ha acabat. Com a mínim, als Estats Units. Perquè Heredia acaba de constatar, al·lucinada, que "encara no he trobat un lavabo als Estats Units on falti paper de vàter. Però no que hi hagi un rotllo, no, no, no... Piles i piles i piles". Paper de vàter a mansalva. "Tu no t'hi haguessis fixat. Per mi va ser un fet diferencial respecte del lloc d'on ho vinc. Tal qual t'ho dic". I no només a lavabos de llocs VIP: "A organismes oficials, a museus, a mercats, a universitats... i llavors vaig fer la prova del cotó: un bar de nit a les dues de la matinada, que aquí tu saps perfectament que mai no trobaries paper de vàter...". Però sí que n'hi havia. "Nosaltres som tan cutres que poses paper de vàter als llocs i la gent se'ls emporta, però com a mínim a Washington, Maryland i Virginia, no", paper de vàter per un tubo. "Dones del món, aquí no us caldrà un paquet de kleenex"... Meravellosa Lídia, un cop més.