Ja fa uns quants dies que la meravellosa Lídia Heredia és als Estats Units, on hi viurà els pròxims anys, després de deixar Els Matins per començar una nova aventura: ser la corresponsal de TV3 a Washington. Abans de fer les maletes, per cert, va patir una lesió sense importància, que li va impedir, però, tenir un comiat com ella hagués volgut: " vaig intentar pescar una baieta d'un celobert. Vaig bascular sobre l'ampit cantellut de la finestra i vaig sentir clac. Era una baieta, quina necessitat hi havia? Ara no puc abraçar ni cardar normal. Estic en un comiat delicat a mi que m'agrada el contacte".

Lídia Heredia / RAC1

Els que l'estimen volen que li vagi tot molt bé. Fins i tot, la Rosa Maria, mare de la seva gran amiga Helena Garcia Melero, la va trucar a Catalunya Ràdio i totes dues van mantenir una conversa deliciosa sobre tallar-se els cabells. "Jo me l'he tallat avui. A veure si t'agrada quan em vegis", li diu la Lídia a la mare de la Melero. I aquesta: "Ooohh!! Què moona! Doncs a veure si amb ella li dius i a tu et fa més cas!!". I la Lídia: "Ara li diré, li enviaré un missatge". La conversa surrealista també va tenir moments emotius, com quan la Rosa Maria li va desitjar una molt bona estada als Estats Units, preocupant-se per ella i pel seu anglès: "Ets una crack, vals molt, m'encantes, ets tan natural explicant les coses... Et felicito, t'estimo i et dono una abraçada... T'anirà bé filla... si soluciones lo de l'anglès, que deu ser el pitjor". La Lídia, però, es defensa força bé amb l'idioma, "no és la meva màxima preocupació, el tinc prou bé per sortir-me'n, no pateixo per això", la tranquil·litzava la periodista als micròfons.

Lidia Heredia / Foto: Montse Giralt

Quina és la seva màxima preocupació, aleshores, aquestes primeres setmanes als Estats Units?... Tant com preocupació, no. Però sí habituar-se a una sèrie de costums, de maneres de fer, i acostumar-se també a noves... olors o temperatures. Entrevistada pel Roger Escapa a El Suplement de l'emissora pública catalana, i preguntada sobre "De què fa olor la ciutat?", la Lídia li reconeix, pel que fa a aromes, que "fa olors diverses, hi ha molts aparells sempre en marxa i fums que surten en totes direccions, però ja que m'ho preguntes, et diria que l'olor que més vaig reconèixer és la de marihuana. No tot Washington, però em va sorprendre bastant sentir una olor molt evident de marihuana a força llocs. A Nova York, per descomptat, més que a Washington, però és una olor molt evident"

Lidia Heredia / Foto: Montse Giralt

Tema temperatures, la palma se l'enduen els supermercats, tot un món nou per a ella: "Quan ets una acabada d'arribar com jo, s'ha de tenir molt de temps per anar al supermercat. Són mooolt grans. Anar al Super és com una expedició, esperit de National Geographic. Els iogurts... jo no necessito veure'n tants. Hi ha molt més producte, però el iogurt que m'agrada, jo no l'he trobat encara... I fa mooolt fred dins dels supermercats. Moltíssim. Fot un fred que pela. He d'esbrinar si hi ha algun motiu més enllà que no tenen mida amb res, com l'aire condicionat. Jo he hagut de sortir. Si vols estar-hi una estona i no vas abrigada, és molt poc confortable", reconeix la Lídia. És clar que per confortable, i parlant de temperatures, el dia a dia del seu veí... Li pregunta Escapa si està vivint en una d'aquelles cases unifamiliars que surten a les pel·lícules, on veu què estan fent els veïns en tot moment. I ella s'esplaia sobre com és el seu veïnat...

Lidia Heredia / Foto: Montse Giralt

"Encara no les he vist. Jo ara estic vivint prop de la feina, en un apartamentet, però efectivament veig al veí... Veig als dos veïns, concretament que tinc al davant, que cada tarda, un d'ells, es passa la tarda a la cuina". Què cuina?, no ho sap. Però com cuina?, sí: "Cuina moltíssim. Jo he tingut temptacions d'anar i dir-li: 'Fes-me un tupper'. Jo no sé què fa, però cuina moltíssim, molt, molt, molt... I amb la part de dalt, allò... una mica 'a torso descubierto'"... Escapa s'hi abona: "Que li diries 'tapis una mica'!". I això li fa pensar a Heredia que "ha vingut una mica de fred, quatre dies una mica d'hivern, i deu passar el mateix amb les calefaccions: quan arriba l'hivern les calefaccions deuen anar a tope i et permet cuinar despullat, que és el que està fent el meu veí tots aquests dies"... Que vigili el veí quan faci sofregit, que no li esquitxi a les parts nobles... Però si no vigila, segur que si això passa, la Lídia, a la que senti els xiscles, tindria un reportatge d'interès social pel TN: 'La perillosa moda als Estats Units: cuinar amb la carn d'olla sense protegir. Quins perills comporta... Lídia Heredia, TV3, Washington'.