Hi ha dues categories de models per ser portada de revista: les top models i les mega top models. Aquesta segona categoria d'estrelles mundials és dels anys 90 i només conté quatre noms: Claudia Schiffer, Cindy Crawford, Naomi Campbell i Linda Evangelista. Elles podien rellançar un modista, una marca o un perfum. Ara estan jubilades.
A Catalunya la millor sempre ha estat Judit Mascó i les altres segueixen com ella, meravelloses camí o passats els 50: Martina Klein, Vanesa Lorenzo o Verónica Blume.
Mascó, Lorenzo, Blume en l'actualitat, GTRES
Naomi Campbell, Linda Evangelista, Tatjana Patiz, Christy Turlington i Cindy Crawford, 'Vogue' 1990
El pas del temps impedeix que moltes de les top models segueixin treballant. Algunes encara fan anuncis però cap no desfila. Són com esportistes d'elit, igualment ben pagades i admirades. El cas de la canadenca Linda Evangelista, ara que té 56 anys, és excepcional. Es va engreixar i la premsa la qualificava d'irreconeixible.
Abans li feien fotos els millors fotògrafs del món a les catifes vermelles i passarel·les. Ara els paparazzi al carrer:
LINDA EVANGELISTA 2008:
Linda Evangelista GTRES
LINDA EVANGELISTA EN L'ACTUALITAT:
Linda Evangelista GTRES
Linda Evangelista s'ha afartat d'especulacions i obre el seu cor en un post a Instagram. Explica al seu milió de seguidors, i al món sencer, què l'ha fet caure en la depressió:
Linda Evangelista, negre sobre blanc: "Avui faig un gran pas corregint un dany que he patit i que porto guardant-me per mi mateixa durant cinc anys. A tots els meus seguidors, que s'han preguntat per què no he treballat mentre que les carreres de les meves col·legues han anat en ascens, la raó és que estava brutalment desfigurada pel procediment CoolSculpting de Zeltiq, que va fer el contrari del promès.
Va augmentar, que no disminuir, les meves cèl·lules de greix i em va deformar de manera permanent, fins i tot després de passar per dues cirurgies correctores molt doloroses sense èxit. M'han deixat, com ha descrit la premsa, "irreconeixible"
He desenvolupat hiperplaxia adiposa paradoxal, o PAH [per les sigles en anglès], un risc de què no em van advertir abans de sotmetre al procès.
La PAH no només ha destruït la meva manera de guanyar-me la vida sinó que m'ha fet caure en una roda de profunda depressió, una profunda tristesa i en les més baixes profunditats de l'automenyspreu.
En el procés, m'he reclòs, convertida en una ermitana. Faig un pas al front per alliberar-me de la vergonya, i per fer pública la meva història. Estic molt cansada de viure d'aquesta manera. M'encantaria sortir per la porta amb el cap alt, tot i que ja no sembli jo mateixa ".
Linda Evangelista en una imatge recent
Fa cinc anys i dues operacions que li dura. Al seu instagram té poques imatges recents. Prefereix viure oculta dels fotògrafs, aquells que abans l'adoraven.
El pitjor no és la part física, és la depressió, la tristor i l'automenyspreu. Molt dur.