Llàgrimes al retorn d'El Foraster per una mort sentida i sorpresa pel que van dir del rei emèrit a Sant Pol

Que a Catalunya hi havia ganes d'El Foraster queda provat sobradament amb les descomunals xifres d'audiències aconseguides en el seu retorn a la graella de TV3. Un brutal 24,1 % de quota de pantalla i 679.000 espectadors acumulats. Una barbaritat. A casa nostra, els dilluns no eren el mateix sense el Quim Masferrer i la bona gent que es va trobant arreu de la geografia catalana. Finalment, però, l'espera ha pagat la pena i el programa tornava amb una nova temporada on els ingredients del seu secret de l'èxit estaven ben presents: gent meravellosa amb ganes d'obrir-se i explicar les seves històries de vida i el Quim i la seva empatia amb els veïns del poble, sabent escoltar, rient amb ells i també, emocionant-se i emocionant-nos.

Per començar temporada, en Quim ha agafat el cotxe i ha anat cap al Maresme, cap a Sant Pol de Mar, on vam viure moments hilarants amb alguns veïns, com un home que casa seva dona a la via del tren, una dona a qui li agrada "tocar-se la figa" ara que està jubilada, una altra senyora encantadora, una àvia de 98 anys estupenda de la vida, que li demana que "com que no hi sento molt bé, millor que no cridis. Segons qui enraona no els entenc. Al Ramon Pellicer no se l'entén, potser no vocalitza molt bé" o un pagès que reclama que a TV3 es faci un programa sobre els pagesos i pageses, l'agricultura, la ramaderia i la pagesia catalana, 'Defensar la meva terra'. Sensacional: 

Però amb permís de tots ells, el que ens va robar el cor va ser el Salvador, pastisser, de les pastisseries 'Sauleda', que estava esperant la seva neta. Abans que ella arribés, va ser sensacional el que va explicar... del rei emèrit Joan Carles. Diu que fa temps hi havia unes regates a Barcelona i li van demanar si podia preparar uns àpats dolços pels tripulants del vaixell que va guanyar. "No em van dir per qui era... era pel rei". I què va passar amb l'emèrit?: "Vam estar parlant tres quarts d'hora... fins que vam començar a explicar 'chistes'". "És bo explicant-los?", vol saber sorneguer en Quim. I en Salvador, silenci còmplice, riure murri i "...tenia unes ganes de marxar a la cuina una altra vegada", de la poca gràcia que feien els acudits.

Qui va arribar va ser la seva neta. Està el Salvador explicant que va tirar endavant la pastisseria amb l'ajuda dels seus fills, "Sandra, Xavi, Salvador i el Jordi, que aquest és informàtic, no va voler ser pastisser". I la neta que estava esperant, és filla d'un d'ells?: "Aquesta és una part una mica tristoia... La meva filla gran, la Lisa, és la que va morir. Ella feia disseny gràfic als Estats Units, va guanyar un Emmy. Quan va morir la Lisa, la Sofi, la seva filla, tenia un anyet. La vida és així". Des d'aleshores, ha establert una relació especial amb la seva neta. "Pel meu aniversari, ara en vaig fer 82, em va fer un escrit que em va fer plorar". Un escrit que també va fer plorar en Quim i a tots els espectadors. La Sofi apareix al banc, "Hola yuyu!", que és com li diu. La Sofia reconeix que va ser el primer cop que veia plorar el seu avi, i va llegir què li va escriure:

En Quim es va quedar sense dir res. No calia. Estava tot dit. Només calia emocionar-nos i compartir l'amor d'un avi i una neta que junts han superat una pèrdua tan dura com la d'una filla i una mare. Salvador i Sofia, meravellosos. Per coses com aquestes El Foraster és un programa imprescindible. Un retorn commovedor.