"Quim Torra necesita un psiquiatra. A este hay que tomarle la matrícula". Són paraules del socialista José Bono a Susanna Griso. L'exministre de Defensa presenta nou llibre i aprofita, com qualsevol que seu al plató d'Espejo público, per lapidar i insultar l'independentisme. Molt més llepa es mostra parlant, com no, dels Borbons. On? Al tercer tom dels seus diaris que s'acaba de publicar: 'Se levanta la sesión. ¿Quién manda de verdad?'. De gent que mana, i de gent que chupa del bote, n'està ple el seu llibre.
GTRES
Un dels que hi apareix més és el rei Joan Carles. L'emèrit té un especial protagonisme quan l'autor parla del cop d'Estat de Tejero: "El rey lloró el 23-F cuando escuchó el tiroteo en el Congreso y me dijo que no esperaba tiros. No esperaba disparos, pero ¿esperaba algo?". És la pregunta que es feia Sabino Fernández Campo, cap de la Casa Reial entre 1980 i 1993, un dels testimonis que apareixen en l'obra, abans de morir. "Esa pregunta, retórica, sugiere que el monarca estaba al corriente de alguna acción en la Cámara Baja", escriuen a El español. El més sucós, però, és quan la biografia de Bono recull el que pensa Joan Carles del seu fill Felip i del cop de peu que li van donar perquè abdiqués i s'assegués al tron el seu fill.
GTRES
Perquè, que JC no volia abdicar, ho té clar tothom. Bono també, segons una confessió que li va fer el mateix monarca després d'una trobada amb l'aleshores coordinador general d'Izquierda Unida, Cayo Lara: "Se presentó en Zarzuela sin corbata y lo primero que me dijo es si me parecía bien que nos tuteásemos. Atiné a responderle: 'Lo que usted quiera'. Siguió tratándome de tú durante toda la entrevista y me explicó que traerían la Tercera República. Yo le aseguré que 'Seré rey mientras quieran los españoles'". O mentre vulgui el seu fill. Encara més mostres de com li agradava a Joan Carles el seu lloc de privilegi: "En el verano de 2011, tres años antes de abdicar, el monarca dijo: No pienso abdicar, me muero de rey en la cama, pero no abdico'".
GTRES
Joan Carles encara belluga. Però sí que ha abdicat. I tant que ha abdicat. Per què, però, aquesta voluntat d'aferrar-se? Pel que pensava del seu hereu i del futur d'Espanya: "Hace unos años quizá podría haber pensado en dejarlo, pero ahora estoy seguro de que pongo en peligro la continuidad de la monarquía. El príncipe está aprendiendo mucho, pero no tiene mi carácter campechano". Una qualitat que ell considerava indispensable per regnar en un país com aquest. La campechanía i el tirar pel broc gros: "Felipe tiene mucho que aprender todavía y se equivoca cuando quiere ganarse a la gente de uno en uno, llamándolos al despacho. Debe ganárselos de mil en mil, porque de uno en uno va a conseguir sus objetivos cuando sus nietos tengan cien años"... Hi ha uns quants milions a Catalunya als quals no es guanyarà ni d'un en un ni de mil en mil. Per molt que segueixi els consells del seu pare.