Lloll Bertran va ser durant els anys 90 la cara més famosa de TV3. Una actriu que Joaquim Maria Puyal va fer popular per la seva comicitat i Josep Maria Flotats per la seva capacitat de transmetre emocions. Dos genis catalans es van fixar en la mateixa noia d'Igualada i va penetrar a les cases i als cors dels catalans. No hi ha cap debut més famós en tota la Història de TV3: "El víiideooooo". Era la Lloll interpretant el personatge de l'hostessa Vanessa, rossa i de cal justet, promocionant grans invents del segle XX al programa El joc del segle, un concurs on era la comparsa i va acabar sent-ne l'estrella. Encara es recorden creacions seves com la pija barcelonina Sandra Camaca. Insuperada. Després vindrien programes i sèries pròpìes, un programa de gags (La Lloll), una sèrie de ficció amb la difunta Anna Lizaran (Laura) i un fitxatge per betevé, la TV de Barcelona. Fa molt que no fa tele.
Durant molt de temps hem vist la Llloll Bertran significant-se a favor de la llibertat dels presos polítics i llegint manifestos contra la repressió a l'independentisme. Ara la Lloll torna al teatre i reapareix als escenaris als 65 anys al costat d'un altre mite de TV3, Àlex Casanovas, del concurs Amor a primera vista a l'amant d'Eulàlia Montsolís a Nissaga de poder o el cambrer que acull en Peris a la segona part d'El cor de la ciutat. Junts fan Cartes d'amor a la Sala Versus Glòries de Barcelona on hi trobem una Lloll poc canviada, amb perruca, i gran actriu:
Amb motiu d'aquesta obra de teatre de petit format i grans actors, la Lloll ha concedit una entrevista a Vilaweb on ha parlat de TV3 però no del seu pas per la cadena, exitós, enyorat i inexplicablement acabat fa dècades, sinó pel gag de l'Està passant i la Verge del Rocío. Una excusa per posar a parir un aspecte de TV3 que és un clam: el mal ús de la llengua catalana de la cadena. Res a veure amb aquella TV3 de Puyal, Bachs o Alsius. Lloll Bertran molt dura contra l'actual TV3: "No he vist el gag de la Verge, miro poc TV3 perquè la sento tan estrangera! No sento que em parli a mi, que parli amb mentalitat de Països Catalans. TV3 és una televisió que va néixer per potenciar la nostra llengua i ara la trinxa, la fa malbé. Si una persona del carrer s’esforça i no parla prou bé, doncs dius, mira, però que ho facin professionals? N’hi ha que fins i tot llegint el teleprompter diuen uns disbarats. A mi em fa mal, això, perquè jo, com deia Pere Quart: “Car, fet i fet, no sóc tan ase, i a més estimo amb un irrevocable amor, aquesta meva –i nostra– bastant neta, envejada, bonica pàtria.” Per mi és important. És part de la meva vida, és la meva terra i el meu tarannà. Quan veig això que fan amb TV3, em fa mal". Si diuen que TV3 només la mira gent gran no serà pas per Llloll Bertran o els que els indigna el baix nivell de català dels presentadors joves que parlen com la Sandra Camaca. Ells són la paròdia.
Del famós gag de la Verge andalusa la Lloll fuig del detall per anar al principi general: no arronsar-se davant l'anticatalanisme: "D’això, de la broma que m’has dit, entenc que han fet una conya amb una Mare de Déu, i allà han penjat el president Puigdemont, li han disparat i no passa res. És clar, com que som els esclaus! Se’n poden riure i escopir-nos i no passa res. Però si dius alguna cosa lletja als amos, doncs presó, querella. És injust i aberrant, al marge de la qualitat que tingui l’acudit, que, com et deia, no l’he vist. Et parlo d’oïdes". Això passa a poc del 40è aniversari de TV3. Caldrà passar comptes amb els que la van fer gran, ser justos i convidar-los a tots a un programa especial. La Lloll, la primera.