Els mitjans de comunicació audiovisual de Catalunya tenen un orgull, la tele més vista del país és des de fa anys l'única que emet en català, TV3, i les dues ràdios més escoltades són, a molta distància de la tercera, dues ràdios en català, RAC 1 i Catalunya Ràdio. Precisament per ser tan exitoses i estimades són les que reben més crítiques. Les dels unionistes són interessades, no suporten que el relat no el controlin els seus amos de Madrid. Però després hi ha les crítiques des de dins, des de Catalunya i des dels mateixos mitjans. Acaba de succeir. Un presentador dels més populars de TV3 i amb autoritat en el vessant radiofònic on ha treballat durant anys, Llucià Ferrer, ha fet un tuit criticant la falta de personalitat de la veu dels locutors de RAC 1 i Catalunya Ràdio. No és habitual que des de dins se sigui tan clar:
Llucià Ferrer ja té 46 anys i no pentina canes perquè és calb, i les que té, les de la barba, se les tenyeix. Fa molts anys que és un professional del gremi i va començar fent ràdio. Ha passat per les tres grans: la Ràdio Flaixbac de Carles Cuní i Mikimoto, RAC 105 que és l'emissora musical de RAC 1 i una etapa fent el magazine de tardes de Catalunya Ràdio, On vols anar a parar, emissora de la qual va sortir abans d'hora per algunes desavinences amb l'emissora. Ara triomfa cada dia a TV3 amb un concurs Atrapa'm si pots i encara té temps per un petit programa de cap de setmana a Flaixbac. No ha deixat el seu gran amor, la ràdio. Té una veu molt característica, amb un to greu, que el feia més reconeixible. Ara, escoltant les dues emissores líders, Llucià lamenta que els locutors semblen tots el mateix, una única tonalitat, monocord en el cas dels butlletins informatius on la poca personalitat és més notòria. Sembla que les ràdios temin que una veu eclipsi el missatge i volen que quan se senti una ràdio se sàpiga que és aquella ràdio pel to del locutor, pla. Es troba a faltar més personalitat.
Ferrer no cita cap locutor o locutora en particular i s'entén que generalitza per no fixar-se en les excepcions sinó en el to general de les dues ràdios. Si a les TV es diu que hi ha poca varietat en tot, amb poca presència d'altres variants dialectals del català, d'edat avançada o de raça, a la ràdio passa el mateix no amb el físic sinó amb les veus. Clar que Llucià ve d'aquella Flaixbac de Mikimoto on tots volien ser Mikimoto i tots eren locutors de fora de Barcelona amb un català pur i to clar i greu: Josep Lobató, Vador Lladó, Llucià Ferrer... Les empreses en general arrisquen poc. Però aquest cop la crítica ve de dins, d'un de la CCMA que ha treballat a les dues ràdios líders que ara critica.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!