El Barça està vivint una temporada esportiva més que complicada pel que fa al primer equip de futbol masculí. Des de que Xavi n'és l'entrenador, sembla que de tant en tant hi ha més brots verds, però insuficients per remuntar un curs molt decebedor. Demà a Aràbia Saudita hi ha un partit que pot marcar un abans i un després... o tot el contrari. Una semifinal de Supercopa contra el Reial Madrid. La meta és molt difícil veient els resultats de l'equip, però no serà per il·lusió. Hi ha qui es deixa la pell sobre la gespa com el primer dia, com Gerard Piqué. Ara bé, si el capità està destacant per alguna raó no és precisament pel que fa al terreny de joc, no. Més aviat pel que escriu a les xarxes socials i els cadàvers (mediàtics) que deixa pel camí.
Un bon exemple és l'estira i arronsa que manté amb un excandidat a la presidència del club i que va perdre per golejada davant de Joan Laporta: l'advocat Toni Freixa. L'intercanvi de cops entre tots dos ha estat monumental durant les darreres setmanes, amb un clar guanyador per K.O. Una pista? El seu segon cognom, paradoxalment, és Bernabéu. Efectivament, es tracta del central. Primer durant una topada per la renovació o no d'Ousmane Dembelé, acusant Freixa de no pagar els seus col·laboradors de campanya. Després per una piulada que en Toni va esborrar després de publicar-la. Era lletja: relatava el menú que l'esportista havia menjat aquell dia i que no correspondria, segons el seu parer, al d'un esportista d'elit. En Gerard el va esmicolar: "Ara em prendré un gin-tònic a la teva salut. Ja pots anat esborrant els tuits, pocavergonya".
Doncs bé, la següent picabaralla va tenir un periodista de TV3 i presentador molt veterà com a protagonista. Lluís Canut assegurava al programa 'Onze' de Xavi Valls que el defensa, lluny d'haver-se retallat el sou com va anunciar fa mesos, seguia cobrant una veritable fortuna: 28 milions d'euros bruts. La resposta, èpica: publicar la seva nòmina a Twitter. Una xifra deixava espaterrat tothom: 2.328.884,39€. Moltíssims calers, però molt lluny del que afirmava Canut. El missatge que acompanyava l'extracte, demolidor: "Personatges com aquest cobrant d'una televisió pública per defensar els seus amics. Aquí tens el 50% de la meva nòmina cobrada a 30 de desembre. Respecta't una mica". L'enrenou va ser majúscul, i fins i tot el F.C.Barcelona va haver de desmentir la informació d'en Lluís.
Canut ha acusat el cop i anit, al mateix plató de TV3, va donar explicacions al respecte. No ha convençut gaire els espectadors, però sí que ha aconseguit un fet: que el compte de Twitter del programa hagi esclatat. A hores d'ara les paraules del periodista acumulen centenars de respostes, fita gens habitual en d'altres publicacions. En Lluís diu que se sent dolgut i atacat, que no entén que critiquin la seva professionalitat i que no té cap interès de fer mal el Barça. Jutgin vostès mateixos el que creu l'audiència, però una paraula es repeteix sovint al timeline: "Vergonya".
De vegades és millor callar que alimentar més un incendi d'aquesta mena. És una idea, és clar: cadascú fa el que creu convenient amb la seva carrera i la seva tranquil·litat.