El xou del Valle de los Caidos, una mena de funeral d'estat 'extraoficial' gràcies a la permissivitat i la connivència del PSOE, ha polaritzat Espanya i Catalunya. A casa nostra, però, tot i que han estat molts els que no s'han volgut perdre l'exhumació del dictador feixista, hi ha un fort corrent d'opinió que es resumeix a la perfecció llegint la darrera piulada del cantautor Lluís Llach: indiferència. Un sentiment i una actitud motivada per la situació que s'està vivint a Catalunya, on la repressió de l'estat i les seves forces judicials i policials és creixent i insistent. Per això, Llach no ha volgut perdre ni un segon de la seva preuada existència seguint el trasllat de la mòmia.
Franquistes bandera Valle EFE
Ni una sola imatge, diu Llach, a qui preocupen molt més els apallissats per la policia, la injusta condemna als presos polítics i la inversemblant actuació del govern en funcions i el seu aparell polític, el PSOE. Vaja, que a Franco li hauran tret del mausoleu, però és ben viu a la vida política i pública espanyola (i catalana). Això sí, tampoc ha volgut estalviar-se l'oportunitat d'enviar-li un missatge a les seves despulles: "que descansi en guerra". De pau, ni parlar-ne. Franco va dedicar tota la seva vida a practicar la guerra contra tots aquells que no s'agenollaven davant el tirà.
Lluís Llach judici 1-O ACN
La vida continua, amb la mòmia al Valle o al cementiri de El Pardo. Una vida que segueix posant a prova l'antifeixisme, i en la que la repressió segueix tan vigent com quan manava amb mà de ferro. Per això, el millor és ignorar-lo i seguir defensant la llibertat com ha fet Llach.