El debat electoral decisiu a les eleccions municipals de Barcelona el va fer TV3 dimarts a la nit. Si quedava algun indecís, i vistos els candidats, n'hi deu haver molts d'indecisos, només els quedava aquest debat per veure'ls tots junts. Tots? No. Al debat només hi van convidar set candidats, els dels partits que tenen ara mateix representació al consistori. Per ordre de més a menys votats a les últimes eleccions, les de 2019: ERC, Comuns, PSC, dos que surten de l'escissió del grup de Manuel Valls que són Ciutadans i Valents, i per acabar Junts i PP. Repeteixen Ernest Maragall, Ada Colau i Jaume Collboni, debuten Anna Grau i Eva Parera, torna Xavier Trias i repesquen Daniel Sirera.
El problema que tenen les TV quan organitzen aquests debats, les públiques i les privades, és que no són lliures, no poden gestionar el temps com volen i, sobretot, no poden convidar qui vulguin. Ho marca la Junta Electoral. A Catalunya encara es recorda el fallit debat electoral que va muntar Josep Cuní a 8tv per unes eleccions generals amb els caps de llista per Barcelona i la del PSC, la difunta Carme Chacón, es va negar a acceptar la invitació i no es va presentar el dia del debat. Tots els altres candidats van arribar i el caos va ser considerable: ¿es feia el debat sense Chacón? o amb un altre substitut del PSC? Es va acabar no fent el debat perquè la Junta no va permetre que la cadira de Chacón quedés buida. Les teles no poden convidar qui volen. Ara ha tornat a passar. TV3 no va poder convidar el tercer partit independentista del país: la CUP. No el va convidar per la mateixa raó que no va convidar Vox: perquè no van obtenir representació a les últimes municipals a Barcelona. Però la imatge per un espectador mitjà era estranya: què hi feia allà Eva Parera d'un partir minúscul com Valents i no hi havia la CUP. Un espectador il·lustre, expolític i artista, s'ha exclamat per aquesta exclusió i n'ha culpat TV3. És Lluís Llach:
Ja sé que com que diuen que soc de Junts això no em pertoca. Però el que ha fet la direcció de TV3, o qui sigui, d'excloure la CUP del debat a Barcelona, és una marranada política, si no democràtica. Fer-se vell per a veure segons què, és penós.
— Lluís Llach (@lluis_llach) May 24, 2023
Obro paraigües.
Llach sap que li pengen la llufa en política de ser no un independent sinó algú proper al partit de Carles Puigdemont, Junts, quan en realitat Llach té moltes afinitats amb la CUP: "Ja sé que com que diuen que soc de Junts això no em pertoca. Però el que ha fet la direcció de TV3, o qui sigui, d'excloure la CUP del debat a Barcelona, és una marranada política, si no democràtica". No és Sigfrid Gras qui decideix aquesta exclusió sinó la Junta electoral en base als resultats. Per aquest mateix criteri es regeix el temps dels anuncis gratuïts dels candidats a TV3. Llach diu que es fa vell per veure sense immutar-se aquest veto a un partit indepe amb una forta implantació al territori. L'exdiputat sap que el seu tuit li portarà crítiques, "obro paraigües", perquè la CUP no és el partit més popular de l'arc parlamentari. Però creu que és una qüestió de coherència: la TV pública hauria de donar veu no només als candidats que van sortir fa 4 anys sinó a tots els que són rellevants.
El debat presentat per Ariadna Oltra i Laura Rosel va fer un bon 12,1% de share, el segon programa més vist de la seva hora. Als polítics de Barcelona els va derrotar el Barça, que tot i emetre's per una TV de pagament i ser un partit intrascendent va fer un grandiós 12,8%. La campanya s'ha fet llarga i encara gràcies que Rosel i Oltra van aplegar 214 mil espectadors a tota Catalunya. Fora de Barcelona el debat no tenia massa interès. I a Barcelona, tampoc.