Lluís Marco és als 72 anys una excepció. El gremi teatral català té sovint massa por de posicionar-se políticament. La seva feina, tradicionalment més inestable, té un problema afegit: els càstings i les capelletes.
A vegades un director de càsting pot rebutjar un actor o actriu per tenir un perfil massa connotat. Exemple paradigmàtic: Joel Joan, a qui han arribat a censurar una obra a Badalona.
Les capelletes al teatre són grups d'amics, coneguts i saludats que tendeixen a treballar sempre entre ells. Per tot plegat els actors que es mullen són pocs: Pep Cruz, Joel Joan o Lluís Marco. El veterà acaba d'enviar un míssil a TV3, la gran locomotora de sèries en català del país.
Lluís Marco no es talla a TV3: quan el va entrevistar Gemma Nierga per parlar de la seva filla actriu, Marta Marco, al programa Els meus pares, Marco va posar-se un polo blau amb un gran llaç groc al mig. I Nierga s'ho va haver d'empassar.
Ara Marco veu amb enveja com les grans sèries europees que triomfen al món a totes les plataformes de TV venen de països equiparables, en habitants o en parlants de llengües no majoritàries, a Catalunya i al català: Noruega, Dinamarca, Suècia...
Si triomfen la danesa Borgen o la sueca El puente (Born) o la noruega Ragnarok és perquè són bones. No defugen explicar els seus països però amb vocació i ambició internacionals. El que troba a faltar Lluís Marco en sèries catalanes.
Menys Com si fos ahir o Les de l'hoquei i més La casa (catalana) de paper.
TV3 no pot encarregar thrillers? Les productores catalanes no gosen fer guions adults? L'últim intent, la incomprensible Si no t'hagués conegut de Mercedes Sampietro va ser un bon intent però fallit.
Lluís Marco parla en gran i en diagonal de CULTURA: "Vaig veient sèries de televisió i envejo no poder fer res a Catalunya que s’hi assembli. Parlo de Noruega, Dinamarca, Suècia,etc etc etc" i acaba amb un crit independentista: "Visca Catalunya Lliure".
Marco envia un encertat crit d'alerta a totes les productores de ficció catalanes i a l'única compradora de sèries en català: TV3. No cal esperar a ser un Estat per fer sèries que es vegin arreu del món. Visca Catalunya lliure... de complexos.
---
Lluís Marco és lliure de dir això perquè té el llum pagat fins que es mori, no depèn de directors de càsting o de caure millor o pitjor. Li passa com a Pep Cruz.
Pep Cruz és un altre actor indepe de pedra picada i no se n'està de pentinar els polítics, els indepes i els unionistes: "Ara ja ho podem dir: ens van enganyar. I ho dic plorant. I fan els mateixos errors! No mataran el nostre sentiment però sabem que fins a una altra generació de polítics no anirem enlloc. Hem de perdonar però no oblidar. Els altres són pitjors, cruels i venjatius. Però ens vàreu trair!".
Marco o Cruz, cal escoltar els savis.