TV3 és una gran família on qualsevol dels temes que aborda un Telenotícies el pateix, de prop o de lluny, algun dels professionals de la casa. Podria fer-se un programa de testimonis només amb les vides dels VIPS de TV3. Enamorar-se després de quedar vídua, cas de Cristina Riba, patir la mort d'un fill, cas de Jordi Llompart, o ara patir l'ELA, la terrible malaltia degenerativa, cas del reporter de Telenotícies Lluís Pujol. Molts recorden la seva fesomia, rapat al zero, prim i molt professional, enviat especial a molts racons on hi ha la notícia. Ara fa set anys li van diagnosticar d'esclerosi lateral amiotròfica i està d'excedència. Va treballar fins que no va poder més, el gener de 2020. Ha tornat a casa seva, a Els matins, no a treballar sinó a posar cara a aquest drama i a la nova llei del Congrés que vol millorar la vida de les persones que pateixen ELA. Li van diagnosticar la malaltia als 43 anys, va seguir treballant a TV3 fins als 46. Ara té 50 anys. Així era i així és Lluís Pujol:
Ariadna Oltra estava continguda, commoguda en el seu hieratisme, conduint una entrevista molt delicada. Per tractar-se d'un company de TV3 i per les dificultats de l'entrevistat d'expressar-se. Lluís Pujol té un fil de veu, però tanta determinació que se l'entenia molt bé. El seu testimoni gela la sang: "Soc periodista en excedència, i ara pensionista. Vaig voler seguir treballant per sentir-me viu. Ara em sento viu, però trobo a faltar fer alguna cosa útil a la vida. Jo no he estat com Juan Carlos Unzué, però vull agrair-li la seva lluita per aconseguir la llei. És important que se'ns escolti. Cada malalt és diferent, amb necessitats diferents. El discurs no pot ser homogeni. El meu cas és excepcional, de progressió lenta. Em va començar per les extremitats i ara ja m'afecta l'aparell respiratori i quan parlo em falta l'aire. Els malalts que tenen la mala sort que la malaltia els comença per l'aparell respiratori el problema és pitjor. Ara soc totalment dependent. No em puc vestir, no puc menjar sol, no puc caminar sol, la higiene intento fer-ho jo però cada cop m'és més difícil, i de moment el que no tinc són cuidadors externs. Em cuida la meva dona, la meva mare i els meus fills quan poden. Tinc 50 anys". És molt difícil veure el vídeo, sentir l'àudio i no plorar.
A en Lluís el tracten a l'Hospital de Bellvitge: "Cal que la llei acabi dotada d'un pressupost suficient perquè hi hagi cuidadors les hores que calgui per la gent que ho necessita. I calen metges que sàpiguen diagnosticar-la amb rapidesa i eficàcia. Per sort a Barcelona podem estar satisfets perquè hi ha unitats especialitzades d'ELA multidisciplinaris que fan molt bona feina. A molts llocs d'Espanya no ho tenen. I fora de Barcelona dins de Catalunya no estan com aquí". Només té un consell: "Disfrutin la vida al màxim cada dia. Jo ara no deixo moltes coses per a l'endemà, i són coses prescindibles. No deixo de gaudir el dia, cada dia. Miro de gaudir dia a dia". No segueix l'actualitat com abans, ara ho fa en diagonal. Gasta el temps en altres coses, pel·lis, sèries, llegir, viatjar amb la dona la Sònia, oblidar-se de la malaltia... Ariadna Oltra, que s'acomiada del convidat com no ho fa mai, aixecant-se de la cadira i fent-li dos petons, gosa fer la pregunta: "Penses en el final?".
Lluís Pujol respon sobre el seu final: "No concebo estar connectat a cap màquina per poder respirar ni que hagi de menjar a través d'una sonda gàstrica. Quan arribi, arribarà. De moment vull viure cada dia". Molt dur, molt digne, molt respectable. Se li entén tot, de com vol no acabar. TV3 és més que una televisió per moments com aquest. I Lluís Pujol encara que estigui en excedència, és un comunicador enorme.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!