Interessantíssim Lo de Évole d'aquest diumenge. El periodista català, cara a cara amb l'expresident del govern, José María Aznar. Un exercici de nostàlgia pels més dretanosos i una nova demostració de la pèrfida manera de ser i de fer que tenia (i té) l'expresident dels populars. Un Aznar més tèrbol que mai, deixant clar (per si algú tenia dubtes) del seu odi i la seva rancúnia cap a l'independentisme.
L'expresident del govern va fer el paper que se li esperava, continuar enrocant-se amb el tema de l'11-M i ETA, lloar la tasca del seu govern després dels atemptats, tot i que ha quedat provat que les seves tesis sobre l'autoria eren paper mullat, continuar sense demanar perdó per res i prendre-li el pèl als ciutadans sobre els escàndols del seu partit amb un vergonyós yo no sé nada i passant a l'atac amb Évole.
Qui va veure el programa va ser Gabriel Rufián. I la seva anàlisi sobre tot el que deia Aznar sense que li caigués la cara de vergonya ha quedat resumida amb un tuit. Un recordatori de que ell també va entrevistar Aznar temps enrera. Va ser fa tres anys, durant la compareixença d'Aznar al Congrés en la comissió que investigava el suposat finançament il·legal del PP, la corrupció i la guerra d'Irak. Un Rufián amb una samarreta d'homenatge a José Couso dient-li a la cara a Aznar allò de "señor de la guerra". El vídeo recordat pel portaveu d'ERC al Congrés ha sulfurat els ultres en zero coma:
Si tenen temps, recuperin tota la intervenció. Les galetes amb la mà oberta que li va dedicar Rufián a Aznar aquell dia són història del Congrés.