L'últim Sense ficció de la temporada a TV3 acaba amb un reportatge que parteix d'una premissa molt suggerent: quan la plana de Vic va revolucionar l'escena musical. El documental recorda bandes i figures essencials de la música a Catalunya com Duble Buble, El Último de la Fila, Loquillo y los Trogloditas o Sau, sorgeixen d'Osona.
El que es va detectar de seguida és una desproporcionada presència en el documental de Loquillo. Serà per la seva loquacitat o perquè els autors del reportatge el saben estrella, però l'audiència de TV3 no es va trobar a gust del tot amb el seu bilingüisme permanent. Loquillo es passava al castellà d'una manera inusual. Massa per als tuitaires.
És una bona notícia que Loquillo, nascut al Clot, sigui entrevistat per TV3, però hi ha cert perfil d'espectador que l'espera amb les urpes a punt. Ja va passar amb el Sense ficció sobre Joan Manuel Serrat i ara amb el sempre expressiu Loquillo. Aquest és un recull dels tuits més crítics:
"Volen parlar del rock a Osona i porten... Loquillo. El 155 ha arribat a TV3 per quedar-s'hi", Es veu que amb els anys, el Loquillo ha oblidat com es parla el català.. quina pena fan, per favor..", "Ostres, i quan no hi pensa, li surt en català! Llavors, s’autocorregeix, i torna al castellà.. patètic",
"Recorda que es va declarar simpatitzant de C’s", "Surt en Loquillo a TV3 i diu que Vic no ha sabut aprofitar el seu potencial musical. I jo que em semblava recordar que justament el Mercat de Música Viva de Vic va néixer en bona part per i per a això", "M’ha agradat molt, menys el Loquillo, que es creu el centre de l’univers"...
Manolo García, que té un accent encara menys osonenc que El loco però parla tot el reportatge en català. Demostra que el que compta no és parlar-lo millor o pitjor, amb més o menys pronoms febles, sinó voler-lo parlar.
L'audiència era molt esperada. El reportatge era brillant, molt ben pensat i realitzat, però com respondria l'espectador tipus de TV3 era una incògnita. La resposta és no gaire bé: va ser el dissetè programa més vist del dia, amb un correcte 9,3% 186 mil espectadors.
Al prime time va quedar per sota de la final de Masterchef, 23,3% i del culebrot turc d'antena 3 Mujer 14%:
El reportatge, una co-producció d'Astronaut Films, Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Vic, val molt la pena i es pot recuperar a TV3 a la carta clicant aquí. I sí, Loquillo va fer de Loquillo.
------
Argument:
A finals dels anys vuitanta, la comarca d’Osona va viure una onada musical que algú va batejar com el “Liverpool català”. Aquell esperit torna a sonar amb força, amb noms com Núria Graham, Oques Grasses, Joana Serrat, Els Catarres, Nyandú o La Iaia. El documental “Liverpool català. Boira, sants & rock’n’roll”, dirigit per Dani Feixas, explora les causes d’aquest fenomen cultural.
A partir dels anys seixanta i setanta, a l’Estat espanyol va començar una transformació protagonitzada pels joves de l’època, que rebien moltes influències culturals i musicals arribades des del Regne Unit, França o els Estats Units. A Catalunya, això va agafar cos en forma de Nova Cançó, Ona Laietana i Canet Rock, entre d’altres.
Vic i la comarca d’Osona, referència de Catalunya culturalment i musicalment. A partir d’aquesta premissa, el documental convida músics de les dues etapes a reflexionar sobre l’ofici de músic i l’evolució de la música durant aquests últims 40 anys.