Fa molt de temps que el ciutadà José María Sanz Beltrán va abandonar voluntàriament la seva existència corpòria, ascendint a l'Olimpi convertit en Loquillo. Una mena de semidéu amb tupè desfasat i opinions reaccionàries. A punt d'arribar als 60 anys segueix jugant el paper d'enfant terrible, però si algú li presta atenció és senzillament per menysprear, ficar la pota i quedar retratat. No importa el tema que tracti el d'El Clot: independència, llibertat d'expressió, Rosalia, política. Sempre va coix del mateix peu.
Loquillo Albert Rivera @mta1966
Loquillo s'ha superat tractant un tema delicat com la mort d'un músic molt respectat i estimat: Pau Donés. El de Jarabe de Palo sempre serà recordat per la seva gran carrera artística i l'enorme humanitat que ha demostrat fins l'últim dia de la seva existència. Les mostres d'afecte i record han inundat les xarxes socials, i tothom coincidia en destacar aquestes qualitats. Tothom menys Loquillo, que passa el dia mirant-se el melic. El seu condol és irritant, egòlatra i penós: només parla de sí mateix. Un despropòsit gens innocent: "Recuerdo la primera vez que conocí a Pau Donés. Guardaba un autógrafo mío que le había firmado yo cuando aún no se dedicaba a la música." Els internautes estan indignats: "yo, mi, me, conmigo".
Loquillo GTRES
Pau Donés GTRES
Estàvem molt equivocats: el món no gira al voltant del sol. L'epicentre de tot plegat és en Loquillo. I punt.