Una setmana més, un dijous més, sessió imperdible les nits de TVE al circuit català. Obrim fil, el debat que condueix un Xavier Sardà més sorneguer que mai, de la mà de l'Ana Boadas i la seva nòmina de col·laboradors disposats a mullar-se i buidar el pap sobre el tema que toqui. I aquest dijous, un d'aquells sucosos, que donaven molt de joc. Seguint l'estela de la setmana passada, quan van abordar el món de les celebrities, el famoseo i l'star system català, un tema que donava molt de salseo i curiositats tafaneres, amb les anècdotes que van explicar el mateix Sardà sobre la infanta Cristina o Dolly Fontana i el seu mític 'Up & Down', aquesta setmana tocava un altre tema central que es presta a la conya, a les confessions i al morbo. Perquè aquesta setmana debatien les relacions amoroses a la feina. S'han d'evitar o ens hi hem de llançar de cap? Donde tengas la olla no...? (i ja saben tots vostès la rima amb la qual acaba la frase). O tot el contrari, no s'han de desaprofitar les oportunitats, vinguin d'on vinguin, i si són a la feina, avanti amb les passions?
Com s'amaga una aventura a la feina a la teva parella? Quant de temps pot durar una aventura a la feina i una parella estable a casa? Preguntes com aquestes a les quals van donar resposta els convidats com Pipi Estrada. El famós periodista esportiu va saltar a les portades de les revistes del cor quan es va embolicar amb Terelu Campos, de qui segons va explicar, no tenia cap oportunitat de tenir altres relacions a la feina perquè li controlava tots els minuts i se sentia molt fiscalitzat:
Abans d'enllitar-se amb la filla de la Campos, Pipi Estrada va voltar per moltes parts del món per motius laborals. Per exemple, anant a cobrir, de jove, el Mundial de Futbol de Mèxic l'any 1986. Allà, en un hotel, una dona mexicana va quedar prendada de com parlava i s'expressava ell, movent molt les mans, i li va dir si volia anar a sopar. Estrada estava amb José Maria García, el mític Butanito, que ho va sentir i es va voler afegir a la festa, a risc de fer d'espelma o de pagafantas o ves a saber si damunt dels seus caps va planejar la possibilitat de fer un menage a trois. Com va acabar la cosa? El mateix Pipi ho explicava d'aquesta manera:
No va ser, evidentment, l'única confessió de la nit. Sensacional va ser el moment que va revelar una de les tertulianes habituals, Lorena Vázquez, sobre ella i un company de bancada entre els col·laboradors, David Balaguer. Companys al plató de l'Obrim fil, també hauran coincidit als passadissos de TV3. Ella, participant al Tot es mou, ell, rostre habitual en diferents programes com el Hat Trick Espanyol, Divendres o Onze. Un David Balaguer que instants abans, va confessar que va tenir un "microenamorament, una cosa transitòria" amb la Cris Puig, ara al Preguntes freqüents. Ella intervé per sorpresa: "David, això nostre era amor? Érem veïns, anàvem junts al cotxe, a la feina, ens explicàvem la vida... Com pot ser que no m'ho expliquessis mai, David? Potser lo meu també era amor, ens ho haguéssim pogut dir! Potser ara estaríem junts?", es queixa la presentadora del FAQS. "Tu tenies parella i feliç, què havia de fer jo en aquell moment?", lamenta ell.
No sabem què hagués passat si s'haguessin confessat què sentien. I tampoc sabem cap a on anirà una altra relació entre companys que ha anat una passa més endavant. Tampoc ha culminat en edredoning (de moment), però ja han fet més que la Cris i el David. Protagonistes? El mateix David i la Lorena Vázquez. De cop i volta, ella agafa el toro per les banyes i revela: "Jo no m'he microenamorat però el David i jo vam tenir un petit affaire...". Ep! ¡Gol en Las Gaunas! ¡Hemos cantado bingo! La periodista segueix, amb la mirada atenta de Balaguer, que no s'ho esperava: "David, no passa res, ha prescrit, va ser fa uns mesos".
Ell pren el torn de paraula: "Van ser uns petons molt tendres en un banc de la Barceloneta". Ella segueix: "Ens vam conèixer aquí, i vam tenir com molt bon rotllo i vam començar a enviar-nos missatgets, lo típic i vam dir: 'Per què no anem un dia a dinar?'". Fins aquí, tot maco. Però Vázquez recorda com "em va fer caminar quilòmetres i quilòmetres i quilòmetres amb uns talons així!! Com m'havia de microenamorar?". Balaguer ho veu diferent: "Vam estar tan a gust caminant per la ciutat, aquell dia semblava com un decorat". Sardà al·lucina i li dona la raó a la Lorena: "Què vol dir que la vas fer caminar per la ciutat, que duia tacons? Però no ho veies que et buscava?
Què va passar després de caminar tant?: Lorena Vázquez, sensacional: "Després de caminar cinc hores li vaig dir: 'Escolta'm David, em faràs un petó o hem d'esperar molta estona més?'. Allà es va quedar com bloquejat, com en shock, i em va dir: 'Anem a caminar una mica més'". Sardà es pixa de riure, un Sardà, doncs, que podria haver estat un Cicerone involuntari reunint-los al seu plató. Però, llàstima, "l'efervescència va passar, el tren ha passat", reconeix la Lorena. Estarem atents al que pugui passar. I en solidaritzem amb la Lorena: menys passejades i més petons. Que per caminar ja hi ha les cintes dels gimnasos.