Lucía Etxebarría ha volgut ser solidària aquest Nadal i el que ha estat solidari ha estat el rebuig unànime cap a l'escriptora. És el que té voler ser excessivament original a l'hora d'escriure tuits informant del teu dia a dia.

Cuatro

La nit del 24 al 25 de desembre, Etxebarría ha participat en una acció solidària per celebrar la Nit de Nadal. Un sopar que Mensajeros de Paz ha organitzat amb el Padre Ángel al Museu del Prado de Madrid. Una mesura aplaudida, a priori, però que se li ha girat en contra en veure l'anunci que ella en feia a les xarxes. Se la veu a ella en una foto a la sala on es va celebrar l'àpat, mentre s'estaven fent els preparatius del sopar. El punt conflictiu, però, el trobem en el text que l'acompanya: "Hoy he tenido el honor de cenar con el Padre Ángel. He compartido mesa con siete personas sin recursos a los que no conocía de nada. Una situación en principio un poco incómoda (y encima sin alcohol) pero al final he hecho unos amigos y unas risas y he visto el mundo desde otro prisma. Uno de mis compañeros de mesa hoy duerme en un cajero".

La xarxa s'ha sulfurat especialment per la frase que fa referència a la incomoditat que li suposava, a priori, compartir taula amb persones sense recursos i a la mala tria de la frase "y encima sin alcohol", com si només 'fos possible' xerrar amb aquestes persones sense sostre amb unes copes de més dins el cos que li distorsionin la realitat d'haver de parlar amb ells. Un comentari que no s'ha aturat a reflexionar uns segons de més i que han transformat el que abans eren elogis en escarni absolut:

No ha quedat aquí la cosa, parlant del que fan aquestes persones sense recursos, i dels gustos que tenen, ha mencionat d'un d'ells que "Otro escribía poesías y dibujaba. Las poesías no son gran cosa. Los dibujos son muy buenos". Cal dir que els poemes "no son gran cosa"? Segueix: "Pensé que sería un rollo "Plácido" de Berlanga, pero ha sido una experiencia muy enriquecedora". La pel·lícula a la que fa referència és un clàssic de Berlanga on una Nit de Nadal, en una petita ciutat de províncies espanyola, una empresa patrocina una subasta a la que van artistes de Madrid per convidar a sopar a un pobre a casa de cada família de rics.

"Plácido"

El que és trist és que l'obra mestra del director de cinema era una crítica ferotge a la que Etxebarría sembla que no s'ha donat per al·ludida.