El Mundial de Qatar ja ha començat i la cosa promet: té totes les butlletes per convertir-se, de llarg, en el pitjor de la història. Havia nascut marcat per l'elecció del país àrab, on el concepte de drets humans no té res a veure amb els estàndards internacionals. Una evidència menor per a la FIFA, que ha posat el món del futbol cap per avall per tal que l'emir Al Thani organitzés la competició a cop de petrodòlars. Tot li anava bé. El problema, però, ha arribat amb el primer dia de la cita. Qatar no està a l'altura. Ni organitzativa, ni futbolística, ni socialment. L'espectacle del país amfitrió contra Equador és una mostra irrefutable, per molts discursos de Morgan Freeman que li posis a la recepta.
La realitat, però, és que fins al 18 de desembre tindrem Qatar fins a la sopa. I futbol, és clar, perquè no oblidem que hi ha en joc la Copa del Món, i això també desperta passions. A Argentina per ser l'última oportunitat de Messi. A França per repetir la corona de Rússia 2018. Brasil per trencar amb la maledicció que els empaita des de 2002. Alemanya vol ressorgir, Anglaterra desesperada, Espanya... Espanya somia amb Sud-àfrica i el 2010, és clar. Bé, una part dels aficionats, potser una d'enorme. Però ni de bon tros tota ella. Entre els seguidors de la Roja hi ha infiltrats i esvalotadors, fent un símil amb una manifestació mogudeta. Dit d'una altra manera: gent que voldria que la seva Espanya no guanyés per fer-li la punyeta a l'entrenador. A Luis Enrique Martínez. El detesten. I el que més els hi cou és que l'asturià, mite del Barça, passa d'ells i els posa al seu lloc. En Lucho és molt Lucho.
Alfredo Duro, tertulià d''El Chiringuito' detesta Luis Enrique Martínez
La tropa anti-Luis Enrique té un denominador comú molt estès: el seu club favorit és el Reial Madrid. No falla. L'entrenador de Gijón té passat blanc, equip que va deixar per marxar al Barça i començar la seva llegenda al Camp Nou. Imperdonable, és clar. I pertorbador, perquè passen el dia maquinant contra ell. De totes les maneres possibles. També a la professió periodística, o millor dit: els professionals de l'entreteniment mediàtic i destraler del futbol, alguns dels quals treballen a 'El Chiringuito'. Alfredo Duro, per exemple. Autor d'ocurrències de tota mena, ratllant el surrealisme (si és que no el traspassa amb escreix), hater incansable... Una mostra? Una piulada de fa uns pocs dies, barrejant Luis Enrique, Espanya, Catalunya, Madrid... i independentisme. Aquesta:
Piulada lletja i de mal gust parlant del fill de Luis Enrique Martínez, en Pacho
Aquest text pot tenir gràcia, o no, però no traspassa línies com les que acaba de creuar l'Alfredo amb un nou atac al seleccionador. Ho fa arran d'una de les notícies i iniciatives que, sens dubtes, serà una de les més positives de tot el Mundial, com veure Luis Enrique convertit en streamer. Cada dia xerra amb els internautes i respon les seves preguntes, un èxit. I una amargura per a gent com Duro, pel que sembla. Està triomfant i això li pesa. Per tant, en comptes de callar, crida més fort i ensenya la seva pitjor cara, la del mal gust. No només crítica Luis Enrique, també la seva família. No parla de la Sira, parella de Ferran Torres, ara ho fa del Pacho per ajudar en les retransmissions del pare a Twitch: "Se ha montado la historia esta de los streaming para darle publicidad a su hijo. Un tal Pacho". No cal dir res més. L'Alfredo amb mala idea. La família d'en Lucho no es toca, punt final. La xarxa el trinxa, és clar.
Tenir un altaveu tan potent per dir aquestes coses. Trist.