Luis Enrique, geni i figura. Luis Enrique superstar. Luis Padrique. Si Pep Guardiola és el geni en majúscules a les banquetes, si Jose Mourinho és el puto jefe, el puto amo de les sales de premsa, com bé el va definir de manera demolidora el de Santpedor en el Clàssic de la Champions de fa uns anys, no tenim cap mena de dubte que el puto jefe, el puto amo de les sessions d'streaming és el seleccionador de la Roja. El tècnic del combinat espanyol està regalant un Mundial absolutament meravellós als seus seguidors, com a mínim, quan seu a la cadira del seu despatx i es connecta davant l'ordinador.
Diu i fa el que li surt del monyo. Fa broma sobre el seu gendre Ferran Torres, sobre el seu pare en l'imaginari col·lectiu, Amunike, sobre la imitació esplendorosa que li fan al Polònia o sobre el que li roti. Respon a tot, i ho fa amb gràcia, sornegueria i immens sentit de l'humor, se'n refot del mort i de qui el vetlla, començant per ell mateix, i no defuig cap dubte ni pregunta dels seus viewers. Luis Enrique trepitja peus de poll en segons quins periodistes que li volen buscar les pessigolles de manera lamentable, manipulant àudios seus com els de la COPE, potser amb fred de peus perquè el tècnic prefereix respondre als seus seguidors que als periodistes a les sales de premsa o en entrevistes.
No sabem com li anirà a Espanya en aquest Mundial, dimarts, vuitens de final contra el Marroc, però el que queda clar és que Luis Enrique ja ha guanyat. Ja ha guanyat el cor de molts devots que aplaudeixen amb les orelles cada nova sessió d'streaming o cada nova publicació que fa. La darrera, meravellosa, aprofitant el dia de descans que va donar a l'equip abans dels dies durs que venen, amb partits ja a cara o creu, per anar a dinar amb la seva bonica família i amics i celebrar l'aniversari del seu fill gran Pacho, a qui veuen en aquest tiberi ple d'alegria al costat dels seus pares Luis Enrique i Elena Cullell o de la seva germana Sira. No sabem, per cert, si després de bufar les espelmes, 24 anys que acaba de fer, va anar amb la Sira i amb el seu cunyat Ferran Torres al parc d'atraccions a seguir passant-ho bé.
Luis Enrique continua fent declaracions sensacionals cada cop que parla amb els viewers. En el darrer, ha confessat qüestions esportives, com que li hagués agradat entrenar a les ordres de Luis Aragonés, "muy preparado, muy auténtico y carismático. Un orgullo haber disfrutado de él cuando era seleccionador, y fue injustamente vilipendiado, muy criticado por la prensa" o que la bastida pels entrenaments va començar a Vigo: "Teníamos la montaña, me subí un día y me gustó. Y nos puso el club un andamio. Aquí tenemos dos y desde ahí y sin gritar gracias a los 'walkies' podemos seguir el entrenamiento. En términos de control o de ocupación de espacios lo recomiendo". També, però, ha parlat de qüestions extraesportives i més personals, com que a l'hora d'anar al llit, "duermo sin calcetines y en bolas". I atenció a què ha dit sobre què li agradaria haver estat, on li agradaria haver nascut, de no ser un asturià de cap a peus. Un usuari li pregunta si havia menjat un bon chuletón a Sant Sebastià. Resposta meravellosa: "Siempre le he dicho a mis amigos que, si no hubiera sido asturiano, que suerte he tenido, me hubiese gustado ser vasco, aunque sea sólo por hablar euskera y saberlo de cuna. Me encanta el País Vasco, me encanta, por los deportes vascos, la cultura vasca, y la forma de ser que tienen. Vascos y asturianos siempre nos hemos llevado muy bien".
Sensacional. Galeta dedicada a aquella gent de les espanyes que se sulfuren quan no senten parlar castellà (no cal recordar aquell mantra ranci que diuen molts de "me hablas en español, que estamos en España") i que si fos per ells, hauríem de parlar tots, només en una llengua. Gràcies, Luis Enrique. Eskerrik asko.