Si alguna cosa de bona tindrà el Mundial de Qatar serà, sens dubte, l'eclosió de la faceta streamer del seleccionador, Luis Enrique Martínez. El canal de Twitch que va obrir fa un grapadet de dies està arrasant, i ficant-se els aficionats i el públic en general en la butxaca. Bé, evidentment no a tots, sempre ha d'haver-hi notes discordants. També aquells que diuen no a tot, els que desprenen negativitat i rancúnia en cada comentari. Això ha passat sempre, en tots els àmbits de la vida. Si algú en destaca, molesta. Tanmateix en l'era de les xarxes socials, aquesta situació ha arribat a la màxima expressió. Però no perquè facin soroll tindran raó, ni de bon tros. Només queden retratats d'una manera més global, més visible. Ja s'ho faran.
L'entrenador asturià i mite del F.C.Barcelona desperta antipaties en un sector molt determinat del futbol i de la societat. Ho sabem. I ho patim. El primer, de fet, és ell mateix. Fins i tot amb el tema més delicat i sensible, va haver de suportar comportaments i missatges abjectes i inhumans. Parlem de la tragèdia de la seva filla Xana, que va morir amb 9 anys víctima d'un càncer. La lluita contra la malaltia i a favor de la vida de la petita va fer que abandonés la seva feina al combinat espanyol. Ningú va gosar explicar aquests motius per desig dels afectats, tret d'aquells que van furgar en la seva intimitat. No els descriurem perquè ho fan ells solets. Els noms els hi sonaran, Alfonso Rojo (ex d'Ana Rosa Quintana) i Miguel Ángel Rodríguez (ex cap de premsa d'Aznar i actual guia espiritual d'Ayuso).
La família de Luis Enrique mai no oblidarà la Xana
La Xana va descansar del seu patiment a finals d'estiu de 2019. Les declaracions del de Gijón en tornar a la selecció, a la seva antiga feina, van ser un exemple, una lliçó d'humanitat, un homenatge. Impressionant. Tres anys després, Luis Enrique, la seva dona Elena Cullell, i els seus fills Sira i Pacho Martínez s'han sobreposat a una pèrdua irreparable, però sense oblidar-la ni un segon. Està molt present en el seu dia a dia, com no havia de ser així. També a Qatar, és clar. I ha volgut compartir aquest record amb tots els que segueixen els seus directes, que són legió. Va commoure ensenyant imatges familiars d'un viatge a Costa Rica el 2016, aprofitant que és el rival d'Espanya en el debut mundialista.
Luis Enrique commou ensenyant records familiars en els que la nena va ser protagonista
La Xana va tenir molt de protagonisme durant aquest fragment tan emotiu. Una imatge de la nena baixant per una tirolina, feliç, aventurera, gaudint de la vida: "Mirad que valiente. Es el año 2016, tenía siete añitos, la primera con una sonrisa siempre". No calia dir molt més, tampoc ho va fer. El cor de molts aficionats es va encongir, posant-nos en la seva pell. En la de la seva mare, germans, avis, tiets, familiars, amics... Quin moment. Paga la pena veure-ho.
El futbol pot emocionar, pot fer-nos cridar, enfadar-nos, saltar d'alegria. Però la vida... la vida és màgia. Amb el seu dolor, la seva joia, la seva catarsi. Luis Enrique, gràcies per tantes coses.