L'eliminació d'Espanya al mundial de Qatar ha estat també el final d'una etapa: la de Luis Enrique Martínez com a seleccionador. Una excel·lent notícia per a tots els haters de l'asturià, que només per veure como rodolava el seu cap van celebrar la desastrosa tanda de penals contra el Marroc a vuitens de final. Que l'equip se'n tornés cap a caseta era un peatge que estaven disposats a pagar perquè així podien justificar el seu descomunal torrent d'odi i animadversió, arribant a extrems grotescos i lamentables. Ara és el torn de Luis De la Fuente, al que ja fan la pilota, saludant-lo com a el messies. Veurem, però, quan triguen en destrossar-lo. Perquè passarà. No ho dubtin.
En tot cas, la tropa antiLucho no s'ha estalviat una última rebregada per part del mite blaugrana. No és un home al que deixis amb la paraula a la boca, ni molt menys. Coneixem el seu caràcter, la seva valentia i humanitat, també la seva contundència. Tot allò que ha anat demostrant durant la cita mundialista a través del seu canal de Twitch. La faceta d'streamer del seleccionador ens ha ofert la millor versió de Luis Enrique, sense filtres. Obrint el seu cor als seguidors i posant al seu lloc als habitants de la caverna. Genial. Amb el mundial també s'acaba aquesta aventura, si més no, de moment. Però això sí, ens ha regalat un últim episodi magnífic, entrevistat pel número 1 dels streamers a nivell mundial: Ibai Llanos. Una xerrada que paga molt la pena.
Juan Antonio Alcalá i Juanma Castaño, de la COPE, responsables d'un dels atacs més indignes contra Luis Enrique
I paga la pena per una senzilla raó: perquè ens permet comprovar que el de Gijón és un paio únic, irrepetible. Parla tan clar que fa patxoca. Això que tant de mal fa entre un sector molt ampli de la premsa esportiva, executors de campanyes de desprestigi i intoxicació aberrants, especialment durant les darreres setmanes. Des que anunciés la llista de convocats per a Qatar els atacs han estat múltiples. I com que veien que no el doblegaven, elevaven el to fins a la mentida i la manipulació descarada. Per exemple, a la Cadena COPE. La ràdio dels bisbes espanyols ha estat un ariet vergonyant. Des d'atacar-lo per parlar de la seva filla morta pel càncer a fer un corta-pega amb les seves declaracions per colar falsedats entre els seus oients. Aquí hi ha dos noms que destaquen: Juan Antonio Alcalá, conegut piròman, i el seu superior: el presentador Juanma Castaño. Aquest últim va haver de demanar perdó per les tripijocs del seu subordinat.
La galeta final de Luis Enrique a Juanma Castaño, de traca
Si bé en Castaño no ha estat el més incendiari contra en Lucho, és responsable de l'ofensa. I un senzill "pido perdón" sembla una fórmula massa superficial per salvar el seu nom. De fet, fa dubtar si és real o una impostura de cara a la galeria i a netejar la seva consciència. El propi Luis Enrique comparteix la seva opinió, que de fet és la més rellevant de totes. No s'ho creu. Atenció a la galeta de l'ex tècnic de la selecció, és demolidora. "Un hostión", diuen a les xarxes. "Si ha pedido perdón porque lo siente, fantástico, no tengo nada que perdonar. Pero yo creo que los han pillado y por eso pide perdón".
En el pecat portaran la penitència. Mai no trobaran algú com Luis Enrique. Ja ploraran. I xisclaran. L'escorxador mediàtic espera la següent víctima.