D'aquí a dos dies, aquest dissabte 23 de novembre, farà tot just 22 anys d'una de les imatges més recordades de la història del Camp Nou. Aquell dia hi havia Clàssic. Però no un de qualsevol. Aquell dia hi havia un Barça-Reial Madrid especial. Un partit entre culers i merengues amb Luis Figo vestint la samarreta blanca. El portuguès, que va fitxar pel màxim rival, traint els sentiments culers, dos anys abans, ja havia jugat amb el Madrid contra el Barça. De fet, aquest era el seu tercer Clàssic en aquest sentit, però aquell dia va passar una cosa que ha passat a la història. Un partit que es pot resumir en una imatge que va donar la volta al món: la del cap de porc que van llençar a la gespa des de les grades.
Aquesta imatge icònica es va endur tot el protagonisme. Figo, en un equip amb Ronaldo, Zidane, Raúl o Roberto Carlos, va ser l'encarregat de llençar els còrners, i en una cantonada, a falta de quinze minuts pel final, va rebre el famós cap i una ampolla de whisky. Va ser el més destacat d'un partit que va acabar amb empat a zero i que des d'aleshores es va conèixer com el 'Clàssic del cap de porc'. Dos anys enrera, però, hi va haver un altre Clàssic que també ha passat a la història. Aquest cop, no pel que van llençar, sinó pel que es va sentir. Un Barça-Madrid que va ser especial per un motiu destacat: aquest sí que va ser el primer Barça-Madrid amb Luis Figo vestint la samarreta blanca després de fitxar per Florentino l'estiu del 2000.
El 21 d'octubre de l'any 2000 es va jugar el que es coneix com el 'Clàssic més sorollós de la història'. I és que és impossible oblidar l'altíssim volum de decibels que hi va haver al Camp Nou aquell dia, una xiulada descomunal. Abans i durant el partit, dedicada, of course, al portuguès, que es va posar els dits a les orelles intentant reduir l'efecte de l'escridassada, sense aconseguir-ho. Una xiulada brutal, que va fer que fins i tot "hubo alguna vez que los jugadores no escuchaban el silbato; pitabas y no se paraban”, com recordava l'àrbitre del partit, Pérez Burrull
Un partit que va acabar amb el resultat de 2 a 0, gols de Luis Enrique al minut 26' i de Simao al 79'. Justament l'asturià és una de les veus del cinquè capítol d'una sèrie documental sensacional de TV3, El nou clam, conduïda pel gran David Carabén. El programa, que aborda el nou clam del Barça amb motiu del 125è aniversari del club, acostarà aquest dijous a la nit d'altres qüestions, com la rivalitat Barça-Madrid, el Barça de les Cinc Copes, o la Masia amb Marc Casadó i Héctor Fort. I sobre la rivalitat, qui millor que Luis Enrique, que ha viscut Clàssics a banda i banda, tot i que sempre ha dit que és culer ("Me veo en los cromos vestido de blanco y sigo sin reconocerme"). L'ara tècnic del PSG recorda el partit amb més ambient viscut al Camp Nou, "y jugué 8 años", i justament és el retorn de Figo vestit de blanc.
"Figo era un hermano para nosotros, pero un hermano de verdad. Nuestro mejor jugador que se marchó al Madrid. El Camp Nou es un estadio que llegas media horita antes y está medio vacío, cuando sales a calentar hay poca gente. Aquel día, 45 minutos antes, estaba lleno a rebentar, calentando no nos oíamos", recorda. Un Luis Enrique que tenia clar, com va comentar amb Abelardo o Guardiola, que aquell partit el guanyarien sí o sí: "Es imposible que perdamos. Da igual quién juegue con la camiseta del Barça. Había una energía que daba hasta miedo".
Avui, al cinquè capítol del #NouClam3Cat, aprofundim en la rivalitat Barça-Madrid, parlem del Barça de les Cinc Copes, entrevistem J.M. Serrat i parlem de la Masia amb Marc Casadó i Héctor Fort.
— 3Cat (@som3cat) November 21, 2024
▶️ https://t.co/Mi9ei3jhXz@FCBarcelona_cat @LUISENRIQUE21 @esport3 pic.twitter.com/uko7VzFR95
Un partit històric. I avui, no es perdin El nou clam.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!