En aquests moments, milions d'argentins estan celebrant encara, 48 hores després, el Mundial aconseguit al Qatar. La selecció albiceleste es troba a una rua pels carrers de Buenos Aires, amb destí final la mítica plaça de l'Obelisc, on una gentada descomunal està celebrant el títol amb els seus jugadors, amb Leo Messi al capdavant, i on la festa promet ser de traca.
La resta del món mira amb enveja aquestes imatges. Per exemple, els aficionats espanyols, que fa temps que van veure com la Roja quedava eliminada a les primeres de canvi, als vuitens de final, contra el Marroc, en una tanda de penals per oblidar. El combinat de Luis Enrique va fer les maletes molt abans del que s'esperava, després d'un paper força decebedor i un pobre balanç a Qatar: quatre partits, només una victòria, contra Costa Rica, una derrota contra el Japó i dos empats contra Alemanya i el Marroc. Després del fiasco, li van mostrar la porta de sortida al tècnic asturià, i Luis Enrique ha deixat de ser el seleccionador espanyol. L'ha substituït Luis de la Fuente. Veurem doncs, si ara Luis Enrique es pren un temps sabàtic per estar amb la seva família o si fitxarà en breu per algun altre equip.
De moment, el que no perd Luis Enrique són els bons costums. Cada dia agafa la seva bicicleta i se'n va a pedalar i a fer quilòmetres. Però com que ell porta a rajatabla això de mens sana in corpore sano, el tècnic considera que no n'hi ha prou amb agafar la bici cada dia i a la mínima que pot, es fot dins el gimnàs a fer exercicis i flexions i a aixecar peses. I no unes de qualsevol. Unes que pesen només de mirar-les. L'exseleccionador de la Roja, vestint una samarreta de la selecció, o directament, traient-se-la, ha regalat als seus fans un vídeo sensacional on no para de moure's i d'aixecar peses, demostrant que al seu estómac es pot ratllar formatge. I per acabar-ho d'arrodonir, Luis Enrique ha acompanyat les imatges amb una música deliciosa. Una cançó catalana que només de sentir-la et venen ganes de no parar quiet. La gran eufòria, del gran Joan Dausà, un tema absolutament meravellós on el cantant diu coses com "S'acaben les hores que mai no acaben, els dies que despertàvem, temptats de deixar-ho estar. És com si tot tornés a lloc de cop. Una dona gran recorda haver viscut la gran eufòria. Baixa, amor meu, baixa, amor meu, la vida és nostra"...
La gran eufòria és la que senten els seguidors de Luis Enrique en veure'l com, tot i la derrota al Mundial, segueix mirant endavant. I la gran eufòria és la que s'està desfermant a Buenos Aires amb la celebració argentina.