"De lo de Luis Enrique lo único y mejor que se puede decir es que la gestión y tratamiento del tema debe enorgullecer a todo el periodismo deportivo en unos tiempos en los que cuesta encontrar motivos para ello. Ojalá cunda el ejemplo en la profesión. Un abrazo inmenso para él". És el perfecte resum que ha fet Gabriel Rufián després que Luis Enrique anunciés que deixa la selecció espanyola per motius personals.
GTRES
Quedem-nos amb aquesta frase: "Ojalá cunda el ejemplo en la profesión". Afortunadament, i llevat d'algunes penoses excepcions procedents de la caverna, tothom, mitjans i opinió pública, han respectat l'exseleccionador en uns moments complicats. La seva privacitat i la de la seva família han estat enteses per tothom. Però malauradament, on no ha cundido el ejemplo és en d'altres àmbits. Per exemple, en el polític. Perquè l'exportaveu en època d'Aznar, Miguel Ángel Rodríguez, ha demostrat tenir molt poca empatia amb unes frases vergonyoses que ha perpetrat al seu compte de Twitter.
TVE
A Rodríguez se'l coneix com a MAR, potser, com a sigla de "Molt Abjecte Rastrer". El mateix Luis Enrique agraïa tothom per la seva comprensió i respecte, després de rebre un allau de missatges donant-li ànims i just després d'anunciar-se la seva renúncia a la Roja. Però aquestes paraules no van sensibilitzar algú com l'exdirector de comunicació del PP, que ràpidament va decidir anar a contracorrent i publicar sengles tuits on es pregunta "¿Por qué nadie cuenta cuál es el "problema personal" de Luis Enrique, en un país en el que no se respeta ningún "problema personal" de nadie?" al temps que deixa caure: "Y otra cosa: ¿la renuncia del entrenador Luis Enrique conlleva una indemnización multimillonaria por parte de Luis Rubiales, o es el entrenador quien paga por renunciar? Oscurantismo...".
No caldria respondre-li a algú tan inoportú i miserable. Però la xarxa no ha tingut pietat: