La fama és una camisa que quan llueix nova fa patxoca però quan queda vella i desgastada fa llàstima. No hi ha res més televisiu que un famós que ha deixat de ser-ho i explica la seva nova realitat. En el millor dels casos els ex-famosos simplement han passat a ser anònims, però a vegades s'han arruïnat i han hagut de reinventar-se. Una cosa és un VIP que acaba muntant un estanc, com el gendre d'Isabel Pantoja, i una altra és que un dels cantants catalans més populars dels anys 90 acabi cantant al metro demanant almoina. És Luis Font, fundador del grup Locomía, una de les bandes amb més èxit de la música feta a Catalunya. Els dos germans fundadors, Xavier i Luis Font són de Sant Boi de Llobregat. Luis va ser apartat de la banda "Me quitaron de en medio porque era el hermano del dueño de la marca y del creador de Locomía" i va voler tenir una carrera musical pròpia. Ara canta dins els vagons del metro de Madrid, amb el micròfon a una mà i un gran ventall a l'altra per identificar-se com ex de Locomía. Reconeix a una entrevista a Telecinco que ho fa "per necessitat".
Luis Font: "He empezado a cantar en el metro. He descubierto, de verdad, un mundo que desconocía totalmente y donde me he reencontrado con la música, con el público y he encontrado un montón de ángeles que me siguen ayudando. No ha sido fácil, porque es un medio donde no van a verme a mí, soy yo el que los va a ver a ellos. La gente me ayuda mostrándome su cariño y admiración. He estado al borde de irme a vivir a la calle. No quería seguir estando en la oscuridad, por lo menos en la calle me darían los rayos del sol, vería gente. Sé que es duro decirlo, pero después del camino que he recorrido yo, para mí esto no era nada. Mi esencia es esta, seré siempre así en el metro o donde sea", i comença a plorar a les càmeres de Socialité.
Les imatges fan patir perquè els passatgers ni el miren. Fa angúnia. "Llegué a Madrid con una mano delante y otra detrás. Tuve miedo los primeros días, tuve una sensación de miedo escénico, que yo nunca había tenido. Y mira que he estado delante de 50.000 personas. No ha sido fácil. Voy al metro y la gente me ayuda, pero no solo con algunas monedas, sino mostrándome su cariño y su admiración. Me dan abrazos y me dicen 'tú puedes'. Y es verdad, si se quiere, se puede". De 50 mil persones al metro per unes monedes. Els tombs de la vida
La maledicció de Locomía, tres morts a la llista
El passat novembre moria un artista català, Francesc Picas amb només 53 anys. El seu nom no és popular com la banda que el va fer cèlebre mundialment: Loco Mía. Una bogeria nascuda a Catalunya amb un fundador genial i excèntric, Xavier Font, i una trajectòria fulgurant basada en la imatge hipnòtica i un so que s'enganxa al cervell. "Disco Ibiza Loco Mía, Moda Ibiza Loco Mía..." i quatre integrants, tots homes, andrògins i gais movent les muscleres, els vanos i la pista de ball. Una combinació que encara ara funciona en la seva enèsima reinvenció. I ara els persegueix una trista casualitat, alguns dirien que maledicció: moren joves i en cert aïllament. En poc temps van morir tres: Francesc Picas, Santos Blanco i Frank Romero.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!