Els indults als presos polítics independentistes ha provocat l'enèsima polèmica entre Espanya i Catalunya. Mentre que l'espanyolisme està dividit entre l'actitud perdonavides del PSOE i la sed de venjança de les dretes, a casa nostra la lectura és d'alleujament per la fi del patiment dels presos, però les lectures són diverses. Una part els consideren insuficients i un parany en un marc de repressió permanent, d'altres un pas cap a endavant per intentar negociar una solució que sembla utòpica. En tot cas, queda clara una cosa: aquí se'n parla amb més contundència que a la resta de l'estat, tret d'excepcions rellevants. I una d'elles és la reflexió d'un exmilitar espanyol, expulsat per denunciar el franquisme i la corrupció a les forces armades. L'extinent madrileny Luis Gonzalo Segura no s'arronsa i esclafa de forma magistral els atropellaments de l'estat, vinguin d'on vinguin i peti qui peti. I el que s'està contra Catalunya el fa disparar tota l'artilleria.
Segura, que un cop fora de l'exèrcit escriu llibres i publica articles sempre interessants i impactants, és també un tuitaire de gran precisió i potència. La piulada que descriu el comportament de l'estat reprimint Catalunya des de fa anys és brutal i molt gràfica. Comença així: "Te quieres ir. Te aporreo. Te encierro". Les tres passes de l'1-O, vaja. I què passa després? "Tras censuras de medio mundo y reproches judiciales, te libero bajo amenaza de aporrearte si te vuelves a querer ir, mientras afirmo que te merecías la paliza y el encierro, pero que te he perdonado porque soy muy bueno". La qüestió dels indults, reversibles, parcials i condicionats, explicada des d'una òptica poc comuna: la de madrilenys no abduïts pel règim imperant. Tot plegat, un relat que, en una paraula, recorda a episodis de maltractament masclista, una xacra de la societat. La reflexió fa bullir la xarxa.
En Luis és un bri d'esperança, seny i justícia a 'territorio comanche'. Per això no el volen a les seves files. No el callaran, però.